RODARAN CAPS

Quan Dylan, no el Thomas, sinó el Bob, deia que els temps estaven canviant no deixava de tenir raó. Aquesta tarda al Parc Tauli he demanat la fulla de reclamacions a Urgències. I és que no hi ha dret. Abans, en vida encara del Paco, els diumenges al Taulí eren una passada, pels passadissos la gent escoltava el futbol amb els transistors a tota pastilla, la mainada jugava a futbol pels passadissos, i per suposat a tot arreu es fumava, malalts, acompanyants i personal sanitari. Com ha de ser, vaja!

Però enguany del Parc Taulí no és seriós, tot està net, polit i endreçat, no hi ha un putu transistor ni mainada jugant a futbol, i ni tan sols es pot fumar a l'entrada d'urgències, sinó que s'ha d'anar als jardins del davant. I el que és pitjor, el més greu, el que realment ha motivat que demanés el full de reclamació: a la màquina de begudes, la joia de la corona, l'obscur objecte gastronòmic del meu desig, ha estat defenestrat: Ja no hi ha el caldo aquell amb minúscules fulletes verdes que ben calentet semblava bo i tot, i això si que no es pot tolerar. La culpa no se de qui és, però rodaran caps.