SOM CADA VEGADA MENYS INTEL·LIGENTS?

Aquest escrit en que el prestigiós genetista Gerald Crabtree planteja que les nostres aptituds intel·lectuals van aconseguir el seu màxim en la Prehistòria i van començar a declinar amb l'aparició de l'agricultura, me l'ha recomanat en Lluís i el trobo molt interessant. 
He reflexionat sovint sobre un cert adocenament del nostre intel·lecte, en una época en que tenim una munió d'eines que ens ajuden en la tasca diaria a nivell profesional o personal, però que no en sabem del seu funcionament. M'he preguntat alguna vegada que si puguès retrocedir 500 anys en el temps i parlar amb els savis de l'època, l'ùnic que els hi podria explicar és el que tenim  a nivell d'avenços tencològis, però no com funcionen ni que fa que funcioni un ordinador, un telèfon o molts d'aquests ginys quotidians que usem i ens fan la vida molt més fàcil, fins i tot un giny tan simple com el comandament a distància.

De fet aquest descens de la capacitat intel·lectual, aquest deixar-se anar ja l'albirava Pierre Boulle a la novel·la El Planeta del Simis, on els humans es deixen anar en una indolencia malaltissa emmig de ginys que els fan la feina i els propis simis que fan la resta, conduint aquesta deixadesa a un estat de fragilitat que acaba provocant la revolta dels simis.

A Asia ls grans empreses estàn  començant a robotitzar les seves cadenes de producció, de manera que es generarán milers i milers de pèrdues de llocs de treball, llocs de treball d'una gent que no sap fer res més.

El fet de tenir molts dels problemes del dia a dia solucionats com que menjar, on dormir, etc, ha fet tambè que perdem capacitat de imaginació per sobreviure al dia a dia i entre unes coses i altres ens hàgim instal·lat en un 'laissez faire' hedonista. No ho se! són reflexions que ja m'havia plantejat i que aquest escrit m'ha fet recordar...llegiu-lo si us plau.

«Apostaria que si un ciutadà mitjà d'Atenes de l'any 1000 abans de Crist aparegués de sobte entre nosaltres, seria un dels més brillants i intel· lectualment inquiets dels nostres col·legues i companys, amb una bona memòria, moltes idees i una visió lúcida de qüestions importants. A més, crec que seria un dels més estables emocionalment dels nostres amics i col·legues. Ampliaria aquesta aposta als antics pobladors d'Àfrica, Àsia, Índia i Amèrica d'entre fa 6.000 i 2.000 anys. El fonament de la meva aposta són els avenços en genètica, antropologia i neurobiologia que prediuen que les nostres habilitats intel·lectuals i emocionals són genèticament sorprenentment fràgils ».

L'autor del paràgraf anterior és Gerald Crabtree, director del Laboratori de Genètica de la Universitat de Stanford (Estats Units). Així arrenca una reflexió, que acaba de publicar a la revista 'Trends in genetics', en què planteja que estem perdent habilitats emocionals i intel·lectuals des de fa mil·lennis o, dit clar i català, que som cada vegada menys intel·ligents. Fins a quin punt? D'aquí a uns 3.000 anys, escriu, tots els humans portaran dues o més mutacions genètiques perjudicials per l'intel·lecte. Però en què es basa per augurar una cosa així?

Els científics calculen que els gens que regulen el pensament abstracte són entre 2.000 i 5.000. A partir de l'expansió de les zones del cervell implicades en ell, Crabtree creu que el nostre major desenvolupament intel·lectual es va donar fa entre 50.000 i 500.000 anys, quan els nostres ancestres vivien encara en petits grups nòmades a Àfrica. En un món en què depeníem de la caça i la recol·lecció, la intel·ligència era un clau per a la supervivència i l'enorme pressió ambiental feia que sobrevisquessin únicament els més ben dotats. No hi havia lloc per als intel·lectualment febles. El pic de la intel·ligència humana es va registrar llavors, diu.

Amb l'arribada de l'agricultura, la ramaderia i les primeres ciutats, la pressió selectiva va disminuir a l'hora de descartar mutacions nocives per a la intel·ligència. És a dir, els més febles van començar a estar més protegits i, per això, podien acabar transmetent les mutacions nocives a la següents generacions, una cosa que abans no passava. A partir del nombre de gens implicats en les habilitats intel·lectuals, del ritme habitual de mutacions del nostre genoma i de la seva no desaparició per la supervivència dels seus portadors, Crabtree estima que d'aquí a 3.000 anys (120 generacions) tots els humans portaran dues o més alteracions genètiques intel·lectualment perjudicials. Llavors, ¿quin futur ens espera?

El científic nord-americà és optimista perquè la pèrdua d'intel·ligència és molt lenta en contraposició amb l'avanç del coneixement. «Les ciències han avançat tant en els últims cent anys que podem predir amb seguretat que l'accelerat ritme d'acumulació del coneixement de la nostra societat intel·lectualment sòlida portarà a una solució d'aquest problema potencialment molt difícil per mitjans social i moralment acceptables», assegura Crabtree. Arribarà un moment en què podrem corregir qualsevol mutació perjudicial en qualsevol moment del desenvolupament, vaticina. «Mentrestant-conclou la seva reflexió-vaig a prendre una altra cervesa i veure la meva reposició preferida de 'CSI Miami' si puc esbrinar com funciona el comandament a distància».

No recordo qui ho va dir: cada vegada sabem més coses i alhora en desconeixem més.