Si es pregunta al personal d'una certa edat, la majoria contestaria que el rei del Rock'n roll ha estat Elvis Presley. No deixa de ser curiós, un senyor que poc rock'n roll autèntic va grabar, massa tou en el que abans en deiem les ràpides i excessivament engolat i ensucrat en les balades, ha acabat passant a la història com a rei del rock. 
Elvis Presley va ser Elvis Presley i el, Rock'n roll va ser una altra història que va seguir un altre camí sense ell.  

Almenys, els genuins interprets de Rock'n roll com Chuck Berry, Fats Domino, Bo Didley, Little Richard i altres, no es varen amanerar ni prostituir musicalment com Elvis, que va acabar com un embalum suorós a Hawai abans de rebentar - massa jove - entatxonat de pastilles mentre intentava cagar de restret que anava. De fet ja feia temps que estava mort.

Temujin, ens recordava en un comentari a Tot Barcelona una gravació de Bo Diddley, Chuck Berry i Little Richard: pur, genuí i autèntic Rock'n Roll.