ESPRIU

No és pas res personal, però no entenc la sobrevaloració d'Espriu com a poeta, car com a prosista fins i tot els seus seguidors en dubten de la seva vàlua. Els seus poemes no em diuen res; o son cursis, o són almibarats o regalimen un cristianisme de sacristia queco i tranuïtat. Deu ser que a algu l'hi ha caigut en gracia, o Bru de Sala necessitava una feina per anar tirant i és per aixó que han organitzat el centenari d'Espriu, prou ben dotat i a compte de l'erari, mentre altres bons poetes de casa nostra resten en l'oblit permanent. 

No em  feu massa cas, no es tracte de resentiment ni enveja ni res d'aixó, deu ser que em costa molt - i ja ve de vell -  donar importància a res, o que tinc un esperit massa crític, començant per a mi mateix. 

Parlant d'Espriu, per a mi actriu i Nuria Espert és un oximorón, i en canvi hi ha gent que a l'Espert la considera una gran actriu i molt bona, quan per a mi no deixa de ser una histèrica que sobreactua i declama com una posseida damunt d'un escenari. Com veieu, tot és questiò de gustos, i encara que es sol dir que sobre aixó no hi ha res escrit, la realitat és que si n'hi ha i molt.