No correm cap a la mort; fugim de la catàstrofe del naixement. Ens debatem com supervivents que intenten oblidar-la. La por a la mort no és sinó la projecció cap al futur d'un altre por que es remunta al nostre primer moment.
Ens repugna, és veritat, considerar el naixement una calamitat: per ventura no ens han inculcat que es tracta del suprem bé i que el pitjor se situa al final, i no al principi de la nostra carrera? No obstant això, el mal, el veritable mal, està darrere, i no davant de nosaltres. El que a Crist se li va escapar, Buda ho ha comprès: «Si tres coses no existissin en el món, oh deixebles, el Perfecte no apareixeria al món ...» I abans que la vellesa i que la mort, situa el naixement , font de totes les desgràcies i de tots els desastres.
De 'la inconveniéncia de nacer' (PDF) E.M. Cioran.
(Ahir hauria complert 102 anys)
.png "English"){kind=small}
2 Comentaris
Pero Buda centra toda su filosofía en "la gran compasión", ese es el eje de su pensamiento. Quizá a él, el nacimiento de un niño no le generaba tanto desánimo como a Ciorán.
ResponEliminaUn abrazo. Salut
jo diría que Buda no era tan pesimista. I tambè una mica més innocent que Cioran.
ResponElimina