Els bombers i altres persones que estaven a la planta baixa de la segona Torre bessona abans de caure, malgrat ser al rovell de l'ou, al centre mateix de la noticia, no eren coneixedors del que els esperava ni tan sols uns instants abans que la torre s’ensorrés i els caigués al damunt. En canvi qualsevol persona arreu del món que ho estés veient en directe per la televisió si que era conscient de la magnitud de la tragèdia que els hi sobrevenia.
Aquesta reflexió te a veure amb la gent que a diari, a ràdios, televisions o premsa, opina en general, no tan sols de política, sinó de tot en general i amb total impunitat, com els bombers de les Torres Bessones dona la sensació que malgrat ser al rovell de l'ou, de tenir al seu abast tota la informació, estan envaïts per un cert desconeixement de la realitat, com si l'excessiva dedicació a opinar verbal o gràficament, o la pròpia saturació d'informació que reben constantment, els impedís pair i racionalitzar aquesta, i es troben en la tessitura que sovint, sobre tot si parlen d'un tema que hom més o menys coneix o en sap una mica donin una sensació de desconeixement o fins i tot de frivolitat. Podria posar molts exemples en el dia a dia, però a tall d’inventari, cada vegada que s'ha parlat del pa o dels cereals, m'he enfilat per les parets en sentir quines bajanades es deien a dojo.
No saps mai a qui t'has de creure, ni quina noticia està redactada correctament i de manera objectiva. No parlem ja del tractament que es va donar al seu moment a la Grip A, i com es poden permetre informatius vespre com el de Tele 5. I aixi podria seguir molta estona. Sense anar més lluny i en un altre nivell, els de la gazzeta dello Sport donen per fet que Iniesta serà pilota d'or i tothom ho publica com si fos cert, sense comprovar ni contrastar d'on s'ha tret l'informació. I si parlem dels que donen informació política, aquí la professionalitat és zero, es limiten a posar la carxofa i entrar en la gran informació de: fulano ha dit i zutano ha contestat, etc. i d'aqui ja no en surten, i a sobre acceptar els vídeos que confeccionen els mateixos partits per a ser emesos per la Tele i no només en campanya electoral. 
A la majoria dels opinadors profesionals, els que viuen a la radio o a les teles , escriuen articles d'opinió en algún diari o més i desprén critiquen als qui tenen més d'un càrrec, sovint els passa com als Bombers de la torre bessona de Nova York, malgrat estar al rovell de l'ou, sovint no s'assabenten dels fets, o potser és que opinen en funció de la ideologia política del mitjà que els paga.

Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la (el Ministeri de la veritat), però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que és el que ja ens està passant. La sobresaturació d'informació ofega i dilueix accedir a saber la possible veritat de qualsevol fet. A més a més, aquesta saturació d'informació fa que una noticia sigui sobrepassada de seguida per la següent i aquesta per una altra més recent fins el punt que fregant el caos de saturació ens perdem per mil viaranys on, tenint tota la informació la desconeixem pràcticament tota també, o dit d'una altra manera. som incapaços dànalitzar-la i païr-la.
-