"Jugar a la loteria és com una pregària: com fer una oració. Un 'demana' uns beneficis a la ignota divinitat que pot concedir-los. I això fem. En compte de resar, comprem un dècim, una participació més mòdica. És una manera com qualsevol altra de reclamar l'atenció de la Providència. Si la rifa ens és favorable, alabat sia Déu; i si no, paciència". (27-XII-54) - JOAN FUSTER.

En comprar aquesta tarda un cupó de l'Once que per cert avui celebra el seu 75é aniversari, aquest ha sortit volant i ha anat a parar al bell mig de la Carretera de Prats de Lluçanes, en dir al bell mig vull dir això, damunt la ratlla discontinua al mig de la carretera. Tres cotxes, dits també automòbils, una moto de gran cilindrada i un autobús de la US hi han passat fregant-lo però cap d'ells l'ha tocat, i l'he pogut collir i guardar ben guardat a la cartera. Diu el de l'once que hi guipa que això porta sort. Demà us ho diré. La qüestió és que he recordat aquest aforisme d'en Joan Fuster.