Està escrit: "No judiques, si no vols ser judicat" (o potser: "No judiques, i no seràs judicat; no me'n recorde). Bé. Tanmateix, i comsevulla que sia, segons sembla, serem - i ja ho som - irremeiablement judicats. ¿Per què, doncs, privar-nos ara del gust d'anar judicant els altres pel nostre compte? . JOAN FUSTER
Todos somos jueces de nuestra instancia, y no creo que sea malo, ya que somos nosotros las victimas de la condena.
ResponEliminatema complicao donde los haya.
ResponEliminala verdad es que nos encanta juzgar a los demás y lo poco que nos gusta que nos juzguen a nosotros.
ResponEliminaTampoc tant Miquel, tampoc tant.
ResponElimina