Les persones que com jo, som escèptics i amb un criteri dubtós, estem en certa manera condemnats a considerar que està bé tot el que fan el altres i a comprendre que sempre hi hagi qui trobi malament el que fem nosaltres, en un estrany complexe d'inferioritat o d'enaltiment de l'altre amb menysteniment propi. De fet, tenir un criteri dubtós, que vol dir poc criteri, o cap criteri, actualment es defineix i queda molt bé, com a eclecticisme.

 Segurament això que acabo descriure o quelcom similar ho ha escrit abans un altre, un altre escèptic que ara no aconsegueixo recordar, però que segur que anava per ací, de la mateixa manera que jo creia que la idea de que l'home havia creat déu a la seva imatge i semblança era meva, i la va escriure Nietzsche. I és que ja no hi ha res de nou a dir, llevat del que hem oblidat o amagat en un racó obscur de la memòria.