Quan es produeix algun accident d'avió, helicopter, d'esportistes de risc com alpinistes, submarinistes, o un accident laboral, en aquest llenguatge amorf, vestit per l'ocasió de frases fetes, es diu que les víctimes eren professionals molt experimentats. Doncs no ho devien ser prou, perquè l'experiència no serveix per a res, com s'ha demostrat malauradament en produir-se l'accident fatal, atès l'experiència de fet no existeix, és una entelequia que ens hem inventat en el sentit que si es fa molt de temps algun tipus d'activitat representa que al cap de ics temps ja es té experiència. I no és així.
Deia Cioràn que l'experiència es una acumulada reiteraciò d'errors mai admesos, i ja va per aqui, tot i que és referia a l'expèriencia personal; però al que em vull referir és que per més experiència que tinguis, si no t'has trobat mai amb una situació imprevista, quan t'hi trobes no en tens cap d'experiència per aquella situació en concret. 
Si t'en surts, n'hauràs acumulat una mica més per evitar l'accident en una altra ocasió i si malauradament com aquests professionals que perden la vida, l'experiència que tenien no els ha servit per a res. Perqué?, doncs perqué la situació que s'ha produit era nova i per a ella no tenien cap experiència, i desgraciadament ja mai més la tindràn. 

Qualsevol conductor 'experimentat' sap que si es troba gel en una carretera i el cotxe se l'hi envà ha de girar les rodes en la direcció en què aquest és desplaça i no tocar el fre; un dia em va passar per les rodalies de Sant Hilari i malgrat la meva experiència com a conductor, vaig tocar el pedal del fre i vaig girar les rodes en la direcció contraria cap on anava el cotxe, que afortunadament i donat que anava a poca velocitat el va aturar un petit tal·lus, i tot va quedar en un ensurt i un xic més d'experiència. De fet, l'experiència és inùtil davant l'atzar, la situació inesperada: si no se t'obre el paracaigudes, de res et serveix l'experiència.