.png "English"){kind=small}
Francament, trobo molt lamentable la falta de diàleg sobre el dret a escollir, la via catalana o votar directament Independència. Aquí no hi ha terme mitjà, o s'està amb el 20% que té molt clars aquests conceptes i la seva acció, o s'està contra ells, per tant contra Catalunya i un passa a ser un unionista, o pitjor encara botifler o traïdor. Aquesta postura dels independentistes em remet al pensament de molts cristians, alló de...qui no està amb mí, està contra mi, o els altres que creuen erròniament tambè: qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Massa reduccionista per afrontar un projecte de país que parlen d'il·lusionant i que més aviat a molta gent li resulta preocupant i frustrant.
I no és tan senzill ni tan plana la qüestió, la manca de diàleg, la imposició d'una serie d'actuacions més aviat arbitraries i intransigents generen a banda d'una sensació de malestar en molta gent que no se sent còmode amb aquesta manera de fer, que sí que entén que s'ha de votar el dret a l'autodeterminació, com a pas previ a la Independencia, però que entén que abans, hi ha molts problemes de país a solucionar que són molt més urgents i que no s'afronten per part d'un Govern en el qual poca gent i creu, gairebé tant com el poc que creu aquest propi Govern en la possibilitat real de convocar la consulta prèvia a la Independència, suposant que sortís una majoria que així ho decidís.
No tota la culpa dels nostres mals és de Madrid, molta menys de la que ufanament es pregona; menys mirar-se el melic per part del Govern, que francament només es dedica a l'assumpte de la consulta i oblida la resta de problemes, amb actuacions francament deplorables com prorrogar covardament els pressupostos.
Si realment creiessin en aquesta Catalunya lliure i independent, haurien tirat pel dret i confeccionat uns pressupostos amb el dèficit que ells consideraven adient del 2'1%. No s'han atrevit, no han tingut allò que s'ha de tenir, i si no els han tingut per això, com els han de tenir per lo altre.
Tot plegat foc d'encenalls, pastanaga davant el nostre nas i anar marejant la perdiu, tot plegat per no res, amb l'única vocació de qui dia passa any empeny i ja veure'm més endavant que passa. I el que passa, és, la vida i el temps, i els problemes reals i apressants de molts aturats o sense feina catalans que ni es resolen ni van camí de resoldre's.
La manca del debat sobre el com i el qui i el discurs únic sobre aquest tema em resulten molt preocupants, la veritat.
ResponEliminaI els socialistes fent el tanoca.
ResponEliminaAlguien dijo una vez:
ResponElimina"Todos somos nacionalistas de algo: la lengua, la memoria, la cultura, la infancia, el fútbol. Pero creo que el senador Maqueda hablaba de otro nacionalismo: el que se envuelve en la bandera local, el exclusivo y excluyente, el de nosotros y ellos. El patológico. El que manipula instintos y sentimientos para conseguir perversa rentabilidad política. Y por ahí, no. En ese sentido, algunos no nos sentimos nacionalistas en absoluto.".
Y esto es valido para todos los estados...
Un saludo.
Francesc,
ResponEliminaja has vist la darrera moguda patriotera? més focs d'encenalls
http://kalamarlee.blogspot.com.es/2013/08/cadenetes-3.html
Sin minusvalorar los demás comentarios estoy con JÚLIA.
ResponEliminaEl discurso único va en contra de los que que remos otra solución, porque la hay.
Creo honestamente en un federalismo tipo EEUU, a grandes rasgos, y la abolición del reyno con los privilegios de la casta real.
Todos tenemos espacio en esta España plural, y todos podemos tener nuestro sitio en una Federación.
No creo en CiU y menos en ERC, que se frota las manos viendo la debacle y jugando a la puta y la ramoneta.
Han convertido a Catalunya en una aldea grande, y hoy por hoy, ya no vivimos de nuestra "empenta" sino de aquella que hace cien años nos dejó Gaudí.
Que no cuenten conmigo.
Salut
no es que el facin, és que són tanoques Júlia.
ResponEliminaJúlia, aquest integrisme l'habia viscut al País Basc abans, quan el món abertzale encara tenia força,la diferència és que alli hi ha un odi visceral i aquí nomes inconsciencia incoherent.
ResponEliminanunca me he sentido nacionalista Temujin, porqué de entrada eso significaría pertenecer a algo o alguien, y yo tengo vocación de ermitaño, ácrata y anarquista por supuesto,aunque lo disimulo con un leve toque de burguesía ida a menos.
ResponEliminaEn el fondo, los nacionalismos son un concepto decimonónico, todos, excepto el de cada uno, claro.
ja m'he passat per casa teva Kalamar, flipo mandonguilles veient el vídeo del Hacker.
ResponEliminaja m'he passat per casa teva Kalamar, flipo mandonguilles veient el vídeo del Hacker.
ResponEliminaMiquel, a Maragall se'l varen petar els propis per federalista, i després va venir la basca del baix Llobregat amb reconeguts intel·lectuals com Montilla i senyora, Corbacho i la inùtil total de la Chacón. Dit aixó per arribar a un esat federal com cal, algú els hi hauria explicar als de Madrid de que va això del federalisme, que no ho saben pas.
ResponElimina