FOC D'ENCENALLS

Francament, trobo molt lamentable la falta de diàleg sobre el dret a escollir, la via catalana o votar directament Independència. Aquí no hi ha terme mitjà, o s'està amb el 20% que té molt clars aquests conceptes i la seva acció, o s'està contra ells, per tant contra Catalunya i un passa a ser un unionista, o pitjor encara botifler o traïdor. Aquesta postura dels independentistes em remet al pensament de molts cristians, alló de...qui no està amb mí, està contra mi, o els altres que creuen erròniament tambè: qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Massa reduccionista per afrontar un projecte de país que parlen d'il·lusionant i que més aviat a molta gent li resulta preocupant i frustrant.

I no és tan senzill ni tan plana la qüestió, la manca de diàleg, la imposició d'una serie d'actuacions més aviat arbitraries i intransigents generen a banda d'una sensació de malestar en molta gent que no se sent còmode amb aquesta manera de fer, que sí que entén que s'ha de votar el dret a l'autodeterminació, com a pas previ a la Independencia, però que entén que abans, hi ha molts problemes de país a solucionar que són molt més urgents i que no s'afronten per part d'un Govern en el qual poca gent i creu, gairebé tant com el poc que creu aquest propi Govern en la possibilitat real de convocar la consulta prèvia a la Independència, suposant que sortís una majoria que així ho decidís.

No tota la culpa dels nostres mals és de Madrid, molta menys de la que ufanament es pregona; menys mirar-se el melic per part del Govern, que francament només es dedica a l'assumpte de la consulta i oblida la resta de problemes, amb actuacions francament deplorables com prorrogar covardament els pressupostos.

Si realment creiessin en aquesta Catalunya lliure i independent, haurien tirat pel dret i confeccionat uns pressupostos amb el dèficit que ells consideraven adient del 2'1%. No s'han atrevit, no han tingut allò que s'ha de tenir, i si no els han tingut per això, com els han de tenir per lo altre.

Tot plegat foc d'encenalls, pastanaga davant el nostre nas i anar marejant la perdiu, tot plegat per no res, amb l'única vocació de qui dia passa any empeny i ja veure'm més endavant que passa. I el que passa, és, la vida i el temps, i els problemes reals i apressants de molts aturats o sense feina catalans que ni es resolen ni van camí de resoldre's.