Parla Antoni Puigverd en la seva columna del digital de la Vanguardia d'ahir - nomès per a suscriptors - del pernil ibèric Joselito i de que considera que és millor menjar-lo amb pa amb oli sense tomàquet. No he tingut el plaer de probar mai el Joselito però si bons ibèrics, sobretot a Madrid on de fet tel's serveixen juntament amb llesquetes de pan sucat nomès amb oli d'oliva. Parla nde més coses el Sr. Puigverd sobres els ibèrics. El seu comentari m'ha recordat aquest de fa tres anys...
"M’abelleix parlar d’aquesta qüestió o puntualització gastronòmica, que pot semblar menor, però que ni molt menys o és. Parlava l'altra dia amb un company que em deia que a ell li agradava el pa torrat sucat amb tomata i pernil de 5 jotes, de Jabugo, vaja!.
Lamento dissentir de tu - li vaig dir - i com a expert en pa amb tomata després de sopar gairebé cada dia durant 39 anys, aixó, pa amb tomata i embotit o sovint pernil, vull manifestar en primer lloc, que torrat i amb tomata no m’agrada tant i dos i molt important, si el pernil és bo de veritat, no cal tampoc un 5 J, bé si cal (però sovint no es pot volia dir), com deia si el pernil es bo, m’agrada molt més amb pa sense tomata, amb oli d’oliva i prou. Tinc la mania o així m’ho sembla que la tomata li treu sabor al pernil, com si la superposició de sabors es barregessin en detriment del gust del pernil.
De fet, potser el que no s'ha de fer és un entrepà amb pernil del bo; tal i com és al plat de la fotografía tallat a llonzes ben fines i acompanyat del pa sucat amb oli és quan és més bo, de fet el que és més saborós d'aquest pernil és el greix, aquell greix oliós que t'impregna la pituitaria amb la seva fortor mentre et pringues els dits de la grasa que desprén i el paladar es deleix en tastar-lo. Caram! m'està entrant gana.
Ara, tot es qüestió de gustos, en conec un que de jove es feia pa amb tomata i a sobre hi posava cola-cao i després pernil i deia que estava molt bo. Ah! i per menjar el pernil bo m’agraden més les llesques de barra de quart que no pas de girat. Manies meves, o no, pel que veig."
Ara, tot es qüestió de gustos, en conec un que de jove es feia pa amb tomata i a sobre hi posava cola-cao i després pernil i deia que estava molt bo. Ah! i per menjar el pernil bo m’agraden més les llesques de barra de quart que no pas de girat. Manies meves, o no, pel que veig."
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
De todas las maneras y formas, menos con colacao.
ResponEliminaCuando voy a ver a mi hermana calabresa, siempre les preparo pan amb tomaquet, los de allí, de Reggio Calabria, son unos toamates ideales, pequeños, rojos , de secano, vamos.
Y se han acostumbrado tanto que me consta lo hacen periodicamente.
salut
Al del Cola Cao, que le peguen un tiro en la rodilla...
ResponEliminaEl pan con tomate y jamon esta buenísimo, pero no con un jamón de esta categoría, a uno de estos ni siquiera aceite yo diría. Como va, con mucho jamón y un poco pan...
eso digo yo sólo jamón y pan, tampoco mucho, lo del tiro lo dejaremos Temujin, no quiero tener un hermano cojo.
ResponEliminaAixó és fer pais Miquel,
ResponEliminaJo el vaig poder tastar per Sant Joan als caçadors de Ribers de Fresser, magnific és poc.
ResponEliminaEntenc un xic de pernils i creu que és del millor que he menjat mai.
El serveixen amb una coca torradeta i tomàquet, com ha de ser!
Crec que són el "matrimoni" perfecte :)
veus Joana, a mi mi sobra el tomàquet, trobo que li treu sabor al pernil, si és bo, bo, només pa amb oli.
ResponEliminaFrancesc. Ho explico com a mi m’agrada. Per a mi la clau no és el pernil. Crec que no cal que sigui de tan alta qualitat. El que diu la Joana no se com és.
ResponEliminaUnes llesques de pa amb tomàquet de “penjar”. Li trec la “molla” i començo per torrar el pa. No gaire. El just perquè la superfície s’endureixi i agafi un color lleugerament marronós que indica que el torrat és al punt. La clau és que no s’enfosqueixi massa perquè indicaria que s’ha cremat i no és el que m’interessa. No val a badar. Després ja només faltarà sucar bé el tomàquet, posar oli d’oliva i sal. De vegades li frego una mica d’all abans, i decidir quin formatge , embotit o anxoves d'escala l’acompanyarà. Però avui no toca.
ResponEliminaJosep, totalment d'acord anb el que dius amb embotit o anxoves de l'escala, però l'ibèric millor sol solet.
Francesc, m'he pres la llibertat de posar l'enllaç del teu bloc en un post que acabo de fer sobre: "El pa mab tomàquet".
ResponEliminaSi no ho creus oportú ho esborro de seguida.
Gràcies.
http://vivenciesjosep.blogspot.com.es/2013/08/el-pa-amb-tomaquet-el-pan-con-tomate.html
Me gusta el jamón con pan y tomate y sin aceite. Ya tiene la grasa del jamón y el aceite le quita sabor. Es mi opinión y mi gusto.
ResponElimina