El mes de setembre de l'any 2005 estàvem amb la Nuri de vacances a Varadero (Cuba) s'acostava la tempesta tropical Rita que va acabar sent com una tramuntaneta amb vents de noranta per hora i poca cosa més, però si és cert que altres huracans arriben sovint a l’illa, on curiosament és l’únic lloc de la zona on aquests fenòmens naturals no causen gairebè mai víctimes, llevat d'ùltimament que sembla en comencen a reconèixer alguna.
-
Llàstima de no haver-ho pogut gravar, però mentre s’acostava a Varadero la tempesta tropical Rita aquesta, la televisió cubana va aturar una de les seves emissions en directe d’una partida d’escacs (su juru) i va sortir un meteoròleg d’allí que és molt conegut explicant el fenómen amb uns mapes que en Manel Castejón (q.e.p.d.) els tenia més moderns, tot i que s'ha de dir que el senyor aquest s'explicava molt bé, d'una manera molt didàctica, sistema per cert bastant usual a la televisió cubana, i, per acabar-ho de reblar, més endavant oferien unes imatges gravades, ensenyant dos soldats de l’exèrcit cubà preparats pel que fes falta en cas d’arribada de la tempesta. La equipaciò era un pic, una pala, una corda i una cámera de pneumàtic de camió (dels que ens endúiem a la platja fa tres mil anys….). Ah! i el camió que tenien al seu costat per reforçar-los era un JHC rus (Joven hermano comunista, els hi deien) de la segona Guerra Mundial.
La veu en off del locutor amb admiració i emoció continguda afirmava que el poble de Cuba podia estar tranquils puig l'exercit revolucionari estava preparat per afrontar la tempesta tropical, un huracà o el que fes falta. Us asseguro que la imatge per a un europeu era al·lucinant.
Visca Cuba!, si pot ser lliure, perquè allí si que estàn ocupats. Aquest fets varen succeir el més de setembre de 2005, però a Cuba en cinc anys res ha canviat, vol dir que segurament sortirien encara en cas d'emergència, el mateix home del temps, els mateixos soldats amb els mateixos estris i el mateix camió.
Aquests fets gairebè rupestres dels que ja n'he parlat en alguna altra ocasió, m'han vingut al cap en una associació d'idèes aquest migdia, car a Rac 1 han fet una emissió radiofónica tan surrealista com si de la TV cubana es tractés: Desde les 12'20 fins les quatre de la tarda s'han dedicat a retransmetre la diada Castellera de Sant Fèlix desde Vilafranca del Penedes, encara que potser hauria de dir del pene, perquè em sembla a mi que dedicar tres hores i mitja llargues de radio a una activitat tan visual i tan poc radiofónica com els castellers em sembla una capullada digna de la TV cubana.