Escrita sota el pseudònim de Richard Bachman, la llarga marxa éstà escrita per Stephen King. És una novel·la que us recomano. He pensat en ella avui a compte de la vía catalana (un prodigi d'ètica i estètica), i llegint Monzó que diu que haurem de pensar a veure que fem l'any vinent per cridar l'atenció de Madrid, se m'acut que si ahir es varen omplir amb escreix 400 quilòmetres, estirant una mica més és podria fer una via Barcelona-Madrid, tot plegat són 200 quilòmetres més i possiblement vist que d'ací a un any serem on som, s'hi apuntaria molta gent de la majoria silenciosa, que oblida la Senyora Saenz de Santamaria que a l'hora de votar a favor del dret a decidir, des del silenci tambè és pot exercir el dret.

"Cent nois adolescents (escollits a l'atzar d'entre un gran nombre de sol·licitants) participen en un concurs de caminar anual anomenat "La Llarga Marxa". Cada Marxador ha de mantenir una velocitat d'almenys 6,5 kilòmetres per hora; si baixa d'aquesta velocitat durant més de 30 segons (tots a la vegada o durant un lapse de temps), rep un avís verbal. Els avisos es donen per una gran varietat d'ofenses, incloent-hi assaltar un altre Marxador o acceptar l'ajuda dels espectadors. Els marxadors poden perdre avisos caminant durant una hora sense rebre'n un altre. Si un Marxador amb tres avisos baixa la seva velocitat un altre cop o trenca alguna regla, rebrà "el seu passaport".
Al principi del llibre, el significat de l'expressió "donar el passaport" es manté intencionadament vague però poc després de l'inici de la Marxa ja queda clar que "guanyar-se el passaport" significa ésser disparat fins a la mort per uns soldats que vigilen l'esdeveniment des d'uns vehicles-eruga. Un Marxador sense avisos que comença a baixar el seu ritme té un lapse total de dos minuts abans de ser mort. De totes formes, els Marxadors poden ser disparats a l'acte per haver comés certes violacions a les normes, com abandonar la carretera o assaltar un vehicle-eruga.
L'esdeveniment està organitzat per un personatge anomenat "El Comandant", que és el màxim responsable de la Marxa i en ell concentra una gran quantitat de poder.
No hi ha parades, ni descansos, ni línies d'arribada establertes durant La llarga marxa, que acaba quan només queda un sol Marxador. D'acord amb les regles establertes, els Marxadors poden obtenir ajuda només dels soldats que els vigilen des dels vehicles-eruga. Els Marxadors poden demanar una cantimplora plena d'aigua fresca tants cops com vulguin i uns cinturons especials amb concentrats alimenticis (similars als desenvolupats pel programa espacial de la NASA) són repartits cada dia a les 9:00 a.m. 
Els Marxadors poden portar de casa tot el que vulguin sempre que ho pugin carregar, incloent-hi menjar; però no poden acceptar l'ajuda que els sigui subministrada des de l'exterior un cop la Marxa hagi començat. Mentre que no està permès que un Marxador interfereixi amb un altre amb la intenció d'eliminar-lo de la competició, sí que es permet que els Marxadors s'ajudin mútuament, sempre que no baixin dels 6,5 kilòmetres per hora. El guanyador de la Marxa rep "El Premi" que consisteix en tot el que ell vulgui durant la resta de la seva vida. És interessant remarcar que molts dels guanyadors de la Llarga Marxa han mort poc després d'acabar donades les extremes condicions físiques i psicològiques a les que es veuen sotmesos. La Llarga Marxa no és tant una prova física com una de psicològica, ja que els Marxadors es veuen pressionats contínuament contra la idea de la mort i de la seva pròpia mortalitat. Els concursants han arribat a gatejar a 6,5 kilòmetres per hora per sobreviure un cop les seves cames han fet fallida. La història compta amb alguns personatges amb col·lapse mental total i altres amb algunes degeneracions mentals producte de l'estrès i la falta de son."