Me n'adono quan xerrem amb el meu pare els diumenges al mati de com està perdent la memòria, suposo és normal a la seva edat (96) prou clar el cap encara té. Ell n'ès més o menys conscient que va perdent la memòria, o per dir-ho d'una altra manera la memòria està perdent un lloc essencial dins el seu estadi principal, com si hagués deixat de tenir importància.
Curiosament, i d'això ja n'havia sentit parlar, és capaç de recordar amb nitidesa fets de quan era un marrec o històries de la guerra que recorda amb nitidesa, la memòria li falla precisament en les coses petites de l'ahir, o del mateix dia.
Hi ha una altra pèrdua de la memòria més preocupant que és la memòria cultural, que més que recordar-la se sol substituir per una adequada als temps i en la mesura que més convé, i aquesta pèrdua de memória no és un problema d'edat, sino d'estat de consciència.
.jpg)
.jpeg)
.jpg)
De acuerdo en todo. La conciencia es la suma de tu responsabilidad y tu libertad. Uno puede hacer lo que le venga en gana, porque poder puede, pero ha de ser lo suficientemente responsable como para no hacerlo, o en consecuencia, afrontar el hecho.
ResponEliminaem deia el meu pare ahir Miquel, que ell encara no se sent vell, car es pot vestir tot sol, sortir al carrer a passejar la gosseta, o anar a berenar com van cada tarda amb la Mercé. El cap el té clar, pero li falla la memòria del dia a dia, et diu les coses en poc espai de temps més d'una vegada i no recorda que el mateix t'ho ha explicat fa deu minuts o el dia abans.
ResponElimina