Semblava que la cosa no anava amb ells, que menystenien el rival, que només havia estat una escalfada o reescalfada, però que la situació estava controlada, i era només qüestió de deixar passar el temps perquè les aigües tornessin al seu curs. Però, ai las! de sobte com Sant Pau han caigut del cavall de la seva estultícia i s'han adonat que la cosa va de veres, que la ciutat que ells creien alegre i confiada, ni està ja alegre i menys encara confiada. Que aquesta ciutat-societat si estava alegre i il·lusionada omplint les voreres de les carreteres al llarg de 400 quilòmetres el passat 11 de setembre.

I ara, l'únic que els queda a Mariano Rajoy i a la dreta espanyola per intentar guanyar-se Catalunya és l'estratègia de la por. Tot són avisos a navegants. A la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no cal animar-la perquè ens posi por. Es veu de seguida que li surt sol, i és el que millor se li dóna, ella si que fa por. El Ministre Margallo sense adonar-se'n està donant magnitud global al problema.
Gràcies a la Via Catalana i a  les saberudes classes de dret que ens imparteix gratis la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria després de cada Consell de Ministres, estem descobrint el que com diu la Constitució és exigible davant els tribunals. Igual que resulta il·legal convocar un referèndum per decidir si els catalans se'n van o es queden, ja es veurà al seu moment si és il·legal o no, però el problema ara el tenen ells, i per fi se n'han adonat. Se'n diu por, per a no dir pànic.