Dins el petit univers blocaire en el que ens movem, tots tenim els nostres blocaires predilectes, de fet n'hauriem de dir comentaristes predilectes, perquè tendim a professar una franca predilecció pels comentaris que deixen al nostre bloc, puig s'inspiren en idees iguals o molt semblants a les nostres. Gairebé assentin quan els llegim, perqué en el fons és el que esperem que ens ofereixin, corroboracions o connivència amb el que hem manifestat en els nostres escrits. I no se jo si això és una mena de endogàmia intel·lectual, o pitjor encara, una relació incestuosa.
Como en todo, hay predilecciones. Nos extrañaría incluso algún que otro comentario diferente al que esperamos de las personas que esperamos comenten, porque a fin de cuentas, somos narcicistamente gragarios, y tendemos a "arrejuntarnos " con las personas que tienen ideas afines, o al menos respetan las tuyas, en los comentarios.
ResponEliminaPor otra parte, para que negarlo, uno escribe con la esperanza de que otro le lea, y si puede comente, aunque a veces, para que negarlo también, hay comentarios que mas hubiera valido la pena no se hubieran escrito.
Salut
Jo soc tant tant ególatra que només em llegeixo jo.
ResponEliminaNo ho sé tu, Francesc, però jo cada vegada tendeixo més a quedar-me amb els blogs de "sempre", no només per fidelitat o afinitats, sinó per mandra d'anar a buscar novetats -tantes com n'hi hi ha!- segurament satisfactòries.
ResponEliminaQuant als comentaris, tinc sovint la sensació, pels que rebo o pels que faig, que les lectures que fem dels altres són més aviat ràpides, com la vida.
Francesc, pues me parece que tu y yo no somos parecidos, porque hay muchas cosas que no vemos de igual manera. A mi me gusta un poco de "guerra", lo siento, iba de paquete con la armadura...
ResponEliminaUn Saludo.
De fet en els posts opinem i, com a la vida, ens agrada que ens donin la raó
ResponEliminaJa no podràs llegir-me, ha passat molt de temps. Francesc, és així com ho comenten, però crec que és una equivocació. El bloc no hauria de servir per dir-te: "Que bonic que ho has fet, i t'envio una abraçada" No, penso que és una eina ideal per apendre i portar la contra si cal, amb educació (ja no hauria de dir-ho) i si val la pena el tema, i si hi ha 30 comentaris millor, això vol dir que un o altre ha après alguna cosa. Però no es fa, i el bloc perd interès.
ResponEliminaaixí era al començaent no tenies ni visites ni comentaris, escribies ben bé per a tu mateix, fins que arriba el primer comentari, el primer seguidor, i res no és ja el mateix, el quedar bé s'imposa a l'autenticitat. Que no és massa el meu cas, per cert.
ResponEliminaFrancesc, qui més qui menys escriu i es llegeix ell mateix, de fet d'això es tracte.
ResponEliminaestic amb tu Miquel, nomès tafanejo els blocs de sempre, encara que ja saps sóc un desastre a l'pora de deixar COMENTARIS, potser perquè sovint, en el teu cas o el de Júlia Cisa com ho dieu ja tot, nomès cal afegir com a molt. AMEN!
ResponEliminasalut
TEMUJIN: eso te pasa por ser burgales de Burgos, si hubieses nacido en Sant Feliu de Codines lo entenderias.
ResponEliminafa ja temps Loreto, vaig aprendre que el fet que em donessin la raó no feiqa res més que confirmar els meus dubtes existencials.
ResponEliminafa ja temps Loreto, vaig aprendre que el fet que em donessin la raó no feiqa res més que confirmar els meus dubtes existencials.
ResponEliminaJOSEP, tens raó, però el bloc com els seus comentaris, és el que hi ha, i no saps mai perquè un dia n'hi ha molts i d'altres tres i l'astròleg.
ResponElimina