Hi ha un conte d’en Paco Candel a '30.000 pesetas por un hombre' que és deliciós; tal com el recordo de fa ja temps que el vaig llegir, parlava d’un “limpia” de Cartagena que havia emigrat a Barcelona i treballava d’aixó de “limpia” a l’estació de França. 
L’home, no acabava d’adaptar-se a la ciutat, als costums, al xivarri, a l’enrenou, tot plegat se l’hi feia molt feixuc i el nostre “limpia” s'enyorava i l'únic que desitjava era tornar a Cartagena, però no tenia diners per al viatge de retorn, la feina de limpia donava per a molt poc, pagar la pensió, el menjar i poca cosa més. Anava passant el temps i el nostre home es consumia d'enyorança, fins que un dia va tenir una idea, es va adonar que la policia enxampava als immigrants que venien amb el tren del sud d’Espanya, bàsicament per la seva aparença, i que a aquests els retornava gratis cap allí d’on venien, atès aquí hi havia saturació d'immigrants. I dit i fet, un dia es vestí d’immigrant amb maleta de cartró lligada amb el cordill incorporat i agafà el tren a Sant Boi, direcció Barcelona. En arribar a l’estació de França procurà deixar-se veure fins que finalment davant la seva – insistència – un policia se l’hi adreçà. - A ver ¿Usted de donde viene? - li preguntà - De Cartagena señor policia, contestà. - Pués allí se va a volver. I el nostre “limpia” cofoi li va contestar – si señor agente, con mucho gusto. I així fou com el limpia finalment aconseguí retornar a casa seva.