La Llei Orgànica 6/2002, anomenada Llei de Partits[1] va ser aprovada el 27 de juny de 2002 a partir del projecte de Llei Orgànica de Partits Polítics remesa pel Consell de Ministres d'Espanya a les Corts Generals el 19 d'abril de 2002 després dels informes favorables del Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat d'Espanya. Aquesta Llei va substituir a la Llei 54/1978, de 4 de desembre de partits polítics, preconstitucional i més ambígua en l'articulat respecte a la il·legalització dels partits polítics.
L'aprovació d'aquesta llei es va realitzar amb els vots a favor de Partit Popular, PSOE, CiU, CC i el Partit Andalusista, que sumaven 304 vots favorables (Gaspar Llamazares, d'Izquierda Unida va votar també a favor, per error). Va haver 16 vots en contra i cap abstenció. En l'exposició de motius de la llei s'indica que el seu objectiu és «garantir» el funcionament del sistema democràtic. 
Això és el què explica la Wikipedia, pero de fet, aquesta llei de partits es va fer explícitament per il·legalitzar HB o altres partits abertzales que poguessin sortir. De fet, el mateix Pp hauria de ser il·legalitzat pel fet d'haver-se negat sistemàticament a condemnar els crims del franquisme.

Ahir el Partit Popular va rebutjar una proposta de CIu, PSoE, IU i ERC, per il·legalitzar tres partits feixistes. Curiosament, o cínicament qui va defensar rebutjar aquesta il·legalització va adduïr què el fet de demanar aquesta il·legalització era una conducte feixista. No m'ha sorprés que el Pp usés la seva majoria parlamentaria per evitar il·legalitzar aquests partits, el que m'ha sorprés, és que aquesta noticia de la que n'han parlat (no massa) les emisores de Radio, he estat incapaç de trobar-la reflectida a cap mitjá digital.