Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.
Conte breu de Pere Calders.
Como casi todos...como casi todos nos pasaremos los cuentos, resignados, tristes y con ganas de que acabe esta pesadilla.
ResponEliminaveure que viure ha estat absurt
ResponEliminaOstres, quin balanç més miserable :(
ResponEliminaCrec que les experiències viscudes serveixen de poc quan un ja no pot aplicar-les, encara que estiguis viu.
ResponEliminaEstic equivocat?