La negativa rotunda, la porta als morros (i no és conya) que li varen etzibar ahir a Alicia Sánchez Camacho els del seu partit a Madrid, amb Maria de los Dólares de Cospedal al front, o al frontó a la seva proposta d'un millor i més equitatiu finançament per a Catalunya, alló del principi d'ordinalitat etc etc, no hauria de sorprendre a ningú, anava en el programa delectoral del Pp Català a les últimes eleccions encara que el Sr. Millo fins fa quatre dies sostingues que Catalunya estava ben finançada. Aquí, i allí, el personal canvia el discurs segons convé sense immutar-se ni enrojolir, encara que no acabo d'entendre l'abast de la posada en escena d'ahir de la Sra. Sanchez Camacho. Diguessim que en malfio, que aquí hi ha un rerefons estudiat i que segur no juga a favor nostre. Podria ser 'teatro del malo' però no acabo d'entendre l'argument.
A banda, tampoc ens hauria de sorprendre que, per si de cas, els representants de les Comunitats Madrilenya i Valenciana, ja s'han afanyat a reclamar per a ells les mateixes millores que suposant que suposessim puguès assolir Catalunya gràcies a la proposta en principi rebutjada de la Sra Sánchez Camacho. D'aixó s'en diu fer forrolla, o sia fer o intentar fer l'agost, encara que estem a l'Octubre, i no és nou, va passar ja amb l'IRPF al seu dia i en altres questions com el fet que a Espanya hi hagi més autonomies per metre al quadrat del món. Tot plegat molta miseria, ética i moral.