Hauria d'haver-te vingut a veure
a la teva tomba, Miquel.
Seria de rebut haver-ho fet
com vares fer tu amb l'Antonio,
allà a Cotlliure on el varen enterrar.
Saps Miquel, ni tan sols se on varen
dipositar les teves restes,
si a la teva Roda o a un altre lloc.
Tampoc sabria que dir-te
i tu i jo sabem que no es pot parlar amb els morts.
Tu si em parles sovint,
a traves de les teves paraules,
aquelles que com el vent no poden prohibir,
i només se m'acut dir-te Miquel...

a tu que em vares fer estimar la poesia,
que t'estim i t'estimaré

fins que la mort ens uneixi,
o qui sap... si reuneixi.


a Miquel Martí i Pol.
(Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, 11 de novembre de 2003)