Escoltava l'altre dia a Alfonso Guerra acusant Pere Navarro i el PSc de nacionalistes, mentre clamava clarament per l'escissió del seu partit amb el PSc. Poc ha entès res Alfonso Guerra, que no deixa de ser un subproducte residual amortitzat fa temps pel PSoE. Des de Catalunya, en contra del que manifesta Guerra, la imatge del PSC és la d’un partit agafat amb el pas canviat en l’actual procès, i amb una direcció que s’esforça dia si dia també en definir-se com a no independentista. Però a Madrid, pàtria de la ceguesa política, la visió que se’n té és que el PSc és un aliat del separatisme, i a més a més, es veu que s'ho creuen.

Guerra, ja no forma part de la direcció del PSoE, i no crec sigui pel partit una figura de referència. Encara que ell, representa l’opinió d’un sector reaccionari gens menyspreable, que encara mana dins el partit. Expliquen que aquest sector és el que va forçar a Rubalcaba a posar-se de costat del PP i UPyd en la moció on varen negar el dret a decidir.

Som al lloc de sempre, el Sr.Guerra que adopta una clara posició nacionalista - espanyola -, no ho sap veure i acusa a Pere Navarro i al PSc, de nacionalistes - catalans -. Ves que no sigui cosa de l'edat de l'ex alguna cosa dins el PSoE. Repapieja l'Alfonso, que diríem en català, i repapieja fa ja temps, de fet, mai ha estat gran cosa més que un senyor amb una certa agudesa i enginy parlamentari, i poca cosa més. Ni tan sols és un filibuster, no és més que un trinxeraire ribotaire, desinformat i passat de temps i de rosca.