Oh quina meravella!.
Quantes criatures belles hi ha aquí!.
Quan bella és la humanitat!.
Oh món feliç,.
en el que hi viu gent així!".

- Els ciutadans d'aquest país que sovint ens queixem, ho fem ben bé per vici i gairebé diria que mala educació, car tenim uns polítics que coneixen tots i cadascun dels nostres problemes i que s'esforcen dia a dia per solucionar-los perquè visquem millor. Tenim també uns veïns que ens estimen i ens ajuden tan com poden per treure'ns dels nostres problemes i són tan amables que fins i tot molesta una mica i tot. Tenim el President del país veí, o sia de moment el nostre, atès el que representa és el nostre n’és el seu legal representant a casa nostra, que ens demana un petit favor, atès tan i tant ha fet per nosaltres. Diu el President del país veí i que de moment és també el nostre que hauríem de donar un cop de ma amb aixó dels impostos, que clar, com ha hagut d'avocar el sac per salvar els Bancs i Caixes i ha malbaratat uns quants calerons en la cosa aquesta de la bombolla, i que és veu no li surten els números i ens necessita per fer-los quadrar, que son quants mil milions de res. Per això no ens torna els dineros que li aportem religiosament. I a qui ha d'acudir el pobre home? si som els ciutadans els únics que paguem impostos, més que res perquè ens ho descompten directament de la nomina, els abonem directament o ens envien ja la declaració de renda feta a casa perquè no ens oblidem de fer-la. Clar, jo ho entenc, si els Bancs no paguen impostos, els rics tampoc, les professions lliberals no gaires, qui li queda al pobre noi....., nosaltres.
I que hem de fer doncs? no el podem deixar penjat, tot i que no seria mala idea i no ho dic en sentit físic que n'ha contret prous mèrits, però potser si que ens hauríem de plantejar fer-ho, car ves per on, últimament ens hem adonat (tot i que ja ja ho sabíem, però) que la classe política no té ni idea del que realment ens preocupa, ni la d'aquí ni la d’allà i ens fa servir només com un kleenex segons li convé. Potser ha estirat massa de la corda i els ciutadans comencem a tenir molt i molt inflades les pilotetes i pensem seriosament en plantar-nos i dir prou, que paguin els que realment tenen i guanyen diners que estan aquí i a fora, el cas Millet n'ès un clar exemple, i com ell unes quantes families, i a nosaltres que encara no hem aconseguit viure mai en l'estat del benestar (del tot) i tornem a estar instal·lats en el nostre natural, que és el del malestar, ja n’estem farts de ser l’ase del cops i el sant paganini de totes les misses perquè uns quants visquin com a bisbes de la COPE, Reis o duquesses de Alba i altres bons vivants.

"Espanya és una dona gran, lletja i esquerpa, que a més que em costa diners em rebutja sexualment, a partir d'ara doncs, he decidit fer-me masturbador fiscal, o sigui que em faig la palla amb una ma i amb l’altre em miro els diners que m’hauria costat la feina de la bagassa, tot aixó que m’estalvio.

Ah! i Catalunya?.......Perdoni, les gestories no entren en el sentit de la frase."
.