A vegades no cal actuar, tot acaba caient pel seu propi pes. Ho dic perquè és veu que Sonseñor Rouco Varela, plega, que él jubilen vaja. La jubilació de tan sinistre personatge arriba uns vint anys tard. Ningú ha representat tant malament l'esglesia, el missatge de Crist, com Rouco Varela, indigne entre els indignes. Aquesta xacra, aquest error, ha mal manat l'esglèsia espanyola dels últims anys, en detriment de la mateixa i patiment dels seus fidels.  Ni tan sols cal desitjar-li llarga vida un cop jubilat. Sincerament, ha fet tant de mal a l'Esglèsia i al país, que quan més aviat se'n vagi millor, al cel no, per suposat. Si és que tota aquesta mentida és certa, Rouco Varela anirà directament a l'infern dels impius, però com no ho és, simplement, el seu cos es podrirà mica en mica fins que no en quedi res o gairebé res; res o gairebé res, és el que ha estat Rouco Varela, com l'Esglèsia catòlica, un ens perniciós, i malèfic, la gran vergonya eterna de la humanitat.