No hi ha res més tèrbol i capciós que gran part d'això que se'ns ven com a història a les llibreries. I el pitjor és que les intencions en joc, de vegades, són ingènuament honestes. La història és això, un tumult mal dissimulat i pitjor explicat, sempre pels vencedors, és clar. Potser la història d'un poble seria la història de les seves pors, les injustícies i les vexacions sofertes, o les agressions portades a terme contra altres pobles, nomès que això no es sól reconèixer. 
De fet, ve a ser com les memòries dels expresidents, on ens expliquen el que ja sabem, justifiquen el que han fet malament i, precisament, s'obliden d'explicar-nos el que voldriem saber i no sabem mai.