No hi ha res més tèrbol i capciós que gran part d'això que se'ns ven com a història a les llibreries. I el pitjor és que les intencions en joc, de vegades, són ingènuament honestes. La història és això, un tumult mal dissimulat i pitjor explicat, sempre pels vencedors, és clar. Potser la història d'un poble seria la història de les seves pors, les injustícies i les vexacions sofertes, o les agressions portades a terme contra altres pobles, nomès que això no es sól reconèixer.
De fet, ve a ser com les memòries dels expresidents, on ens expliquen el que ja sabem, justifiquen el que han fet malament i, precisament, s'obliden d'explicar-nos el que voldriem saber i no sabem mai.
De fet, ve a ser com les memòries dels expresidents, on ens expliquen el que ja sabem, justifiquen el que han fet malament i, precisament, s'obliden d'explicar-nos el que voldriem saber i no sabem mai.
Sempre m'ha intrigat saber qui carai es deu comprar les memòries dels expresidents. No sóc capaç de concebre quina ment pertorbada podria gastar diners en una imbecilitat com ara els tres volums del Pujolet. Tu creus que allà deu explicar què carai va passar amb la Banca Catalana?
ResponEliminaLluís: Diria que explica el que ja sabem i el que li convé, i calla el que voldriem saber.
ResponEliminaMi madre, EPD, aún espera le devuelvan las 100.000 pesetas de la época (todos sus ahorros) que Pujol padre le decomisó cuando tenía el chiringo en el Paseo de Gracia.
ResponEliminaGuardo recibo ¡.
Estos son los banqueros del país.
Això són botiguers trofaldiners Miquel, usurers i mangantes, vaja....però no banquers.
ResponEliminaEs veu que ara el Pujol és independentista, suposo que per evitar que el nen Oriol acabi als jutjats... ja se sap que Espanya ens roba...
ResponEliminaMentre el nen fa l'egipci, Lluís.
ResponEliminaLa història no sempre l'escriuen els vencedors, però la història dels vençuts tampoc no és gens fiable, sovint cau en el revanxisme. Crec que en general tot és mentida, més o menys.
ResponEliminaVegis la literatura sobre el 1714 o llibres sobre la guerra civil escrits pels vençuts, poca objectivitat, en general. I a tot arreu, si fa no fa.
no hi ha un pam de net Júlia, i aixi no hi ha manera de saber res del que realment va passar.
ResponEliminaLa Historia es un conjunto de chismorreos adornados y ordenados con fechas a las cuales y depende del animo y espíritu nacional ad hoc del individuo que las escribe, se les da una importancia u otra.
ResponEliminaA un tipo que mata a un guardia civil delante de su hijo de ocho años, hay algunos que le llaman "liberador", otros le llamamos por su nombre. La Guerra Civil es otra asignatura, solo he leido un libro imparcial, "Una historia de la Guerra Civil, que no va a gustar a nadie..."
De los nazis de Alemania y sus ramificaciones industriales en Alemania y en los EEUU se pudieran escribir libros, o acaso algún ingenuo piensa que Hitler saco el dinero de un sombrero para financiar el desarrollo del ejercito aleman, pero esto no sale.
Resumiendo es el patio de una comunidad pero a lo grande, depende con quien pilles te cuenta una u otra versión...
uséase Temujin, como una comunidad de vecinos a los bestia, y nada mejor que una reunión de vecinos de una comunidad para entender la historia.
ResponEliminaEfectivamente...Mira esta imagen, pero quitale el sombrero, porque puede llevar ese o cualquier otro.
ResponEliminaTemujin: Es el tio Sam de siempre, pero es eso....
ResponEliminaEl pitjor en això de la història és que cap geperut es veu el gep, gent que critica la parcialitat en uns l'accepta quan els parcials són els seus o quan el discurs alternatiu no respon als seus dogmes, encara més, hi ha coses demostrades a bastament que la gent no es creu perquè creu el discurs conspiratiu o el que vol.
ResponEliminaÉs el que deia fa alguns dies sobre l'assassinat de Kennedy, encara que alguna de les teories sigui certa i estigui comprovada cadascú es quedara 'amb la cobla', que diuen.
Temes com el descobriment d'Amèrica, això mateix de l'11 de setembre i d'altres tenen moltes versions. La mateixa Revolució Francesa o la Russa són 'cuentos' tal i com s'expliquen, mitificades revolucionàriament, però en aquests casos cosa molt més ser una mica ponderat i objectiu.
Si les històries familiars ja ens l'explica cadascú com li sembla, cal pensar com ens han fet combregar amb rodes de molí i encara passa i passarà.
Fins i tot en el camp científic hi ha moltes 'veritats', comprovacions i demostracions que són mentida o mitges veritats, el que passa és que dubtar de tot és molt cansat, he, he.
Pues si tenemos que permanentemente dudar de la historia, con mayusculas, también puedo dudar que lo que estais comentando tampoco es cierto. O no?
ResponEliminaJosep, dubtem de tot perquè no ens creiem res, ni tan sols la pròpia versió dels fets, que tambè els desconeixem.
ResponEliminanomès sabem el que volen que sapiguem jÚLIA, quan a l'assassinat de Kennedy acabarà sent un català separatista l'autor. I en canvi, mai reconpèixeràn que Colom era Català.
ResponEliminaÉs veritat, Francesc, dubtem de tot perquè no ens creiem res, però tampoc és ben, ben així. Les coses que fa 500 o 100 anys que han passat tenim el dubte, però tot i així (tontos) del tot tampoc ho som. Si ens diuen que Colón va descobrir les Amèricas ja no ens ho creurem, i si ens diuen que l'holocaust tampoc va existir, doncs tampoc. Però el tema dels descobriments en Física, matemàtiques, medicina, etc. no és que ens vulguin enganyar en l'invent, --no parlo de diners--. Passa molt sovint que un físic té una teoria i al cap d'uns anys un altre físic li contradiu. Jo crec que això no és enganyar a ningú. Un altre cossa són les conspiracions o les preguntes sense resposta, que també sabem que està ple. En fi, pot ser que com moltes altres vegades sigui jo el que sóc molt innocent.
ResponEliminajosep, ara ens diuen que Bell no va inventar el teféfono, ni Marconi la radio que es veu varen ser uns altres. Diuen que la veritat és un mirall trencat en mil bocins delo que cadascú en té un trosset i com mai es podràn ordenar tots com en un puzzle no hi ha manera de saber la veritat absoluta de res.
ResponEliminaSobre el tema de la ciència que ' no enganya' hi hauria molt a discutir, els metges i científics també han enganyat molt per motius ideològics, polítics i de moltes classes.
ResponEliminaSobre Colon, tot això del seu catalanisme també és absolutament discutible, això de catalanitzar tothom en base a no sé quins complots centralistes és tan ridícul com la història d'espanya convencional que ens han amollat.
En tot cas, la pertinença patriòtica no era com ara en aquells anys, és un fruit de segles posteriors tot això dels nacionalismes, que sembla que, com el colesterol, n'hi ha de bons i de dolents.
La veritat no és pot saber, més encara, no és absoluta mai, ni tan sols les histories familiars ens les sabem amb total objectivitat.
Sobre allò de la història escrita pels vencedors, un militar després d'una derrota -sento no recordar qui era- crec que va dir: 'no hi ha cap derrota que no es pugui arranjar en un llibre d'història'. O una cosa així.
No entenc que encara necessitem, quan som grandets, veritats absolutes.
Evidentment, podeu dubtar del que opino, encara més, dubteu-ne. No faltaria més.
ResponEliminaem quedo amb el militar Júlia: 'no hi ha cap derrota que no es pugui arranjar en un llibre d'història', aixó és la historia.
ResponEliminaDiria que no dubtem de tu Júlia, sinó de tot en general de la informació que rebem. Per cert, d'on sigui Colon m'ès ben bé igual, pel que va fer.....
ResponElimina