Cada matí i des fa temps, només llevar-me i mentre prenc el primer cafè, sistemàticament escolto aquesta cançó....
.... o aquesta altra, ambdues de Larry Coryell, la primera amb Djalma Corrêa i la segona amb Dori Caymmi.
No són cap de les dues res de l'altre món, per a no tenir, no tenen gairebé ni lletra, però no sé, les trobo molt vitalistes i m'animen a primera hora del matí. Sovint, Allau al seu blog posa les lletres dels Magnetic fields i després el vídeo, jo si em dispenseu, la lletra, tant d'una cançó com la de l'altra, me la salto.
En canvi aquesta, és més o fa més de bon grat escoltar-la, el diumenge al migdia, no em digueu perquè pero és així, en el meu cas.
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
No están nada mal , lo que sucede es que no soy tan metódico, suelo poner jazz y me inclino siempre por O Peterson, pero tiene 40 albuns y hay de todo y con muchos acompañantes..
ResponEliminasalut
Pues yo no conozco a ninguno, yo utilizo la música como antidepresivo y algunas veces cuando voy a ver a algún cliente (de esos) me pongo un poco de música, casi siempre rock, para animarme. Pero reconozco que soy un ignorante total, conozco cuatro grupos y cuatro canciones...
ResponEliminano se trata de ignorancia, hay tanta gente, tantos grupos haciendo música de todo tipo que es imposible conocerlos a todos, lo que sucede es que cada uno escoge a unos determinados.
ResponEliminaMiquel, tant Larry Corryel com Pat Metheny són inclassificables, però estarien, sobre tot Metheny en l'orbita del jazz.
ResponElimina