El coaching personal és un sistema pràctic d'exercicis i higiene personalitzat, individual i fet a mida per a ampliar el coneixement i la bona gestió dels recursos personals (competències, emocions, etc.) d'una persona. El professional que acompanya i aconsella s'anomena en anglès coach, és un professional amb un màster en coaching obtingut en algun centre adscrit a la federació internacional, coneixements superiors de filosofia i psicologia sovint complementat amb altres disciplines. Proposa exercicis pràctics i mètodes a fer en el dia a dia i en fa un seguiment, d'una manera anàloga als entrenadors personals en exercici físic. 
El coaching o entrenament personal és propi de la cultura occidental de l'època post-moderna, a la majoria de cultures existeixen sistemes d'entrenament personalitzat físic i psíquic integrats, pràctics i enfocats a l'acció, com per exemple el ioga. El coaching personal és un procés on el client es marca uns objectius i està obert a aprendre i a passar a l'acció. És un procés d'acompanyament en l'assoliment dels objectius que el client es marqui com a importants i necessaris per assolir un grau més alt de rendiment, d'autoestima i de gaudi de la seva vida. El procès pot comportar també creixement personal del client.

Resumint una moda més amb el nom en anglès (faltaria més) típica i tópica d'aquesta societat avorrida i decadent.

Explicava l'altre dia Sergi Pàmies al versió Rac 1, que s'havia trobat a una persona de qui no recorda el nom, però si que recordava vagament la persona, que aquesta se li havia acostat, i parlant-li d'un germà que tenia problemes i és veu estava en mans d'un Coach, li havia deixat anar aquesta deliciosa definició:

"un coach es una persona que et dona els mateixos consells que la teva mare, pero cobrant."

Diria que aquestes coses en Pamies se les inventa ell, no importa, la definició és perfecte, sense arribar a un psicòleg de Radio 4 que pensant que el micròfon estava tancat, va contestar en ser preguntat: els coach són un colla d'imbècils. Tot i que diria que si de cas, ho són els qui reclamen els seus serveis, bàsicament perquè, ells, cobren. No se jo si Elena Francis podia ser considerada un/una Coach. 

El que succeeix és que a vegades, una visió dels problemes d'un, vistos des d'una perspectiva externa, poden ser una bona ajuda per solucionar els mateixos. En certa manera és com quan algú entra a treballar a una Empresa i detecta una serie d'anomalies de funcionament intern, que a mesura que s'integra en la mateixa és absorvida per elles, entrant en el mateix cercle viciós. A falta de mare, els 'Coach' poden ser útils, almenys en alguns casos.