Començant perqué la questió espai temps sempre m'ha costat d'entendre, o millor dit acceptar-la, no comparteixo ni entenc la gent que fa plans o expressa desitjos el primer dia d'un any, com per ejemple deixar de fumar, menjar més sa, fer règim, etc. No ho entenc ni m'ho he plantejat mai, car el fet que un dia sigui 31 de desembre i per tant l'ùltim dia d'un any i l'endemà sigui el dia 1 de gener d'un altre, és una clasificació creada pels homìnids en aquesta obssessió per controlar i encotillar el temps, un temps que no deixa de ser una entelequia, una manera que ens hem o s'han inventat per controlar els nostres moviments.

S'atribueix a John Lennon la frase: 'la vida és alló que ens passa mentre fem altres plans'.  

Un ésser humà, pot aixecar-se un dia al matí pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o greu, l'aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícia. I és que no som conscients de la nostra fragilitat. Hauríem de pensar-hi no ja a primers d'any, sinó cada dia al matí quan ens obstinem a planificar el dia, ser conscients d'aquesta fragilitat i aplicar aquest estat de consciència en el quefer diari .... Vegeu sense anar més lluny el greu accident de l'alemany Michael Schumacher, gairebé una vida sencera a més de 300 km per hora i que en tota la seva carrera de pilot de F1 només es va trencar una cama, i un accident d'esquí l'ha deixat com està, i a veure si se'n surt d'aquesta, com en surt.