Són les set del matí del dia 1 de gener de 2014, escric en una tauleta que m'ha deixat el meu gendre. 
Aquest 2014 que ha començat quiet i assossegat com tots els seus predecesors, es veu ha de ser l'any dels prodigis, on han de passar moltes coses importants, coses que han de passar, però que segurament no passaràn. La consulta per un costat que ho té molt magre, i la recuperació económica que ens vol vendre Rajoy que afirma haver vist la llum. Ja veig a centenars, a milers de ciutadans trobant feina, comprant, consumint com bojos, ja veig als catalans votant per un si per un no o per un si,si. Ja veig que haurè d'anar a l'oculista. Ja veig que res d'això es produïra aquest 2014, que comença castrat des del primer dia. Fa fins i tot un no sé què desitjar un bon any nou, potser perqué el primer dia ja és vell, i amb tots els vicis i mancances d'anys anteriors acumulades. 
Caldrà estar amatents a la revisió de la tarifa de la llum a l'abril, m'hi jugo un pèsol que s'apujarà un altre 2 i escaix per cent, i així el tercer i el quart trimestre, per acabar l'any amb una apujada del 8 o 9%, molt a la vora de l'11% quen pretenien apujar de cop.
Serà tot un detall per part del Sr. Ministre d'Industria, Energia i Turisme, a qui crec li hauriem d'agraïr com es mereix.