- COSES DE LA VIDA

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

About Me
ÚLTIMS ESCRITS...

LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA



I fou una vegada, fa ja molt de temps, que a la nit feien a TV1 (la única i de tots) una serie de ciéncia ficció mítica "TheTwilight Zone" "La Dimensió desconeguda", era a l'any 67 o 68. Amb pocs mitjans i trucs de serie B, els guions eren interessants i curiosos, tot i que suposo ara els trobariem infantils i carregats de bones intencions i de innocència, cal tenir en compte què escriptors com Ray Bradbury o Richard Matheson entre altres varen col·laboral en els guions.
Com festejava amb la Nuri i la serie acababa tard, ja no passaba cal autobús del Martí i havia de tornar a casa a peu; hi havia més de mitja hora caminant apressat, però la serie s'ho valia.
-
De tots els capítols que vaig veure, un era molt interessant. Un home desagradable i malcarat, que és passava el dia queixant-se de tot i a qui no li agradava res, sempre deia: si tothom fos i fes com jo, el món aniria molt més bé i no amb aquesta pandilla de cretins que no valen per a res.
Un dia en llevar-se s'adona que tota la gent amb la que es va trobant quan va a treballar pel carrer, al metro....és igual que ell, i aleshores s'adona, pateix i comprén tots els seus defectes, mal geni i intolerància. A vegades penso que en certa manera a Catalunya ens passa el mateix que a aquest home de tant mirar-nos el melic.


Us deixo...... amb la sintonía  i un episodi de la serie.






4 comentaris :

  1. Esa serie era la mejor ¡¡¡¡
    yo recuerdo una casa en donde no pasaba el tiempo y el hombre siempre era joven, hasta que un día entró una vendedora y se enamoró de ella. Se juntaron y el tipo era muy feliz. Hasta que la mujer le decía que saliera de la casa a pasear juntos. El día que el tipo (estaba enamorado) se decidió, al cruzar el umbral de la puerta se fue desintegrando...una pasada ...
    salut
    Otra serie que me volvía loco pero como no tenía tele apenas podía verla era una en UHF (el prisionero) una serie de un espia encerrado en una isla , en donde siempre se le pedia lo mismo , información...y que no podía salir de ella porqu estaba todo automatizado...

    ResponElimina
  2. En 1967 yo no tenia hipoteca, por lo que era un hombre feliz.
    Pero si es cierto y aqui me pongo en primera persona, que somos unos egolatras que pensamos que podemos solucionarlo todo.
    La actual mala leche colectiva se soluciona con trabajo, cuando se tiene trabajo, la gente no pensamos tanto y no andamos buscando "soluciones a problemas".
    Quizas si cada uno intentasemos mejorar nuestro pequeño dia a día, esto iria mejor.

    ResponElimina
  3. Miquel, a Youtube hi ha molts capitols de la dimensió desconeguda.

    La del 'prisionero' que dius no la recordo.

    salut

    ResponElimina
  4. de eso se trata, de ser más sencillos y mas humildes, vivimos lo que no es importante y nos olvidamos de lo que lo es.

    un saludo

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes