I fou una vegada, fa ja molt de temps, que a la nit feien a TV1 (la única i de tots) una serie de ciéncia ficció mítica "TheTwilight Zone" "La Dimensió desconeguda", era a l'any 67 o 68. Amb pocs mitjans i trucs de serie B, els guions eren interessants i curiosos, tot i que suposo ara els trobariem infantils i carregats de bones intencions i de innocència, cal tenir en compte què escriptors com Ray Bradbury o Richard Matheson entre altres varen col·laboral en els guions.
Com festejava amb la Nuri i la serie acababa tard, ja no passaba cal autobús del Martí i havia de tornar a casa a peu; hi havia més de mitja hora caminant apressat, però la serie s'ho valia.
-
De tots els capítols que vaig veure, un era molt interessant. Un home desagradable i malcarat, que és passava el dia queixant-se de tot i a qui no li agradava res, sempre deia: si tothom fos i fes com jo, el món aniria molt més bé i no amb aquesta pandilla de cretins que no valen per a res.
Un dia en llevar-se s'adona que tota la gent amb la que es va trobant quan va a treballar pel carrer, al metro....és igual que ell, i aleshores s'adona, pateix i comprén tots els seus defectes, mal geni i intolerància. A vegades penso que en certa manera a Catalunya ens passa el mateix que a aquest home de tant mirar-nos el melic.


Us deixo...... amb la sintonía  i un episodi de la serie.