Quan estàs d'hospitals, es el moment de llegir o rellegir novel·les que tenies oblidades en algun calaix. Com tenim a Urgències al Santiago, el meu pare, almenys fins dilluns, (car el cap de setmana poques decissions es prenen en un hospital, llevat de les emergències) tinc temps per dedicar-lo a la lectura, ja qué afortunadament o dissortadament, als hospitals no hi ha wifi, i als boxes a penes cobertura.
Ahir vaig rellegir un llibret que em vaig comprar als encants per 1 euro: 'Maximas y pensamientos' de Sebastián Nicolas Roch (Chamfort). Aquest lúcid i escèptic moralista, fidel adepte de la Revolució Francesa, va escriure varies obres de teatre i alguns opúsculs filòsofics com aquest que us he dit. Chamfort, de qui es veu sospitaven els del Terror revolucionari, va intentar suicidar-se i finalment va morir a causa de les ferides.

El pàrraf que bé a continuació defineix la seva manera de veure i viure la vida:

"No estudio más de lo que me place; no ocupo mi imaginación más que con las ideas que me interesan. Serán utiles o inútiles, sea a mi, sea a los otros; el tiempo trarerá o no traerá las circunstancias que me harán hacer de mis adquisiciones un empleo provechoso. En todos los casos, habré tenido la ventaja inestimable de no contrariarme y de haber obedecido a mi pensamiento y a mi carácter"