Michael Zuk va comprar fa tres anys en una subhasta una dent amb càries de John Lennon per un total de 30.000 dòlars. Al principi només semblava que era un fanàtic de The Beatles. Però no era així, fa un any va anunciar el seu desig de clonar al cantant a partir de l'extracció d'ADN de la dent. 

El dentista ja ha enviat la dent de Lennon a uns laboratoris nord-americans i ha assegurat que estan estudiant la manera d'extreure el seu codi genètic. "Em sento molt emocionat quan penso que puc tornar a la humanitat a una de les més grans estrelles del rock", assegura Zuk.

No podem saber com anirà l'experiment si es du a terme, atès fins ara només s'han clonat ovelles, gossos i algun altre animal, però mai un hominid. Dit això, no tinc gens clar que si s'arribès a clonar a John Lennon., neccessàriament fos un gran músic. Un homínid clonat, malgrat ser genèticament i suposo que físicament igual al seu predecesor, no neix, creix ni viu en el mateix espai temps que l'original. Vull dir amb això, que el fet de clonar un John Lennon, no vol dir que aquest arribès a ser un gran o conegut músic, entre altres questions per l'angoixa, la pressiò que s'auto impossaria si sabia (que ho hauria de saber), qui era i d'on venia, i el repte que tenia davant seu, i tambè les circumstàncies, l'espai temps que ca fer que es trobessin a Liverpool John, Paul, George i Ringo. 
Potser la clonació podría funcionar amb Mozart o Bach, que aquests duien la genialitat a l'ADN, i tot i així, estaria per veure.

Entenc les precaucions que prenen tots el Governs quan es parla de clonar homínids. No es tracte de jugar a ser déus (ja ho som) és tracte d'intentar superar o igualar a la naturalesa, i això ja són figues d'un altre paner. La naturalesa es complexa i amb ella succeeix com amb les dones, de les que diem que són molt complexes, sense entendre la seva senzilla complexitat, i aquest és el secret, de la naturalesa i de les dones.