.

LA FONA DE DAVID N. - CONTE


Hi havia una vegada un nen anomenat David N., la punteria del qual i habilitat en el maneig de la fona despertava tanta enveja i admiració en els seus amics del veïnatge i de l'escola, que veien en ell -i així ho comentaven entre ells quan els seus pares no podien escoltar-los- un nou David.

Va passar el temps:

Cansat del tediós tir al blanc que practicava disparant els seus còdols contra llaunes buides o trossos d'ampolla, David va descobrir que era molt més divertit exercir contra els ocells l'habilitat amb que Déu l'havia dotat, de manera que d'ara endavant la va emprendre amb tots els que es posaven al seu abast, especialment contra pardals, aloses, rossinyols i caderneres, dels que els seus cossos sagnants queien suaument sobre l'herba, amb el cor agitat encara per l'esglai i la violència de la pedrada.

David corria joiós cap a ells i els enterrava cristianament.

Quan els pares de David es van assabentar d'aquest costum del seu bon fill es van alarmar molt, li van dir que què era allò, i van enlletgir la seva conducta en termes tan aspres i convincents que, amb llàgrimes als ulls, ell va reconèixer la seva culpa, es va penedir sincer i durant molt temps es va aplicar a disparar exclusivament sobre els altres nens.

Dedicat anys després a la milícia, en la Segona Guerra Mundial David va ser ascendit a general i condecorat amb les creus més altes per matar ell solament a trenta-sis homes, i més tard degradat i afusellat per deixar escapar amb vida un colom missatger de l'enemic.


La fona de David
[Conte. Text complet.]
Augusto  Monterroso
ciudadseva.com

4 comentaris:

  1. Pues lo dicho.
    Lo mejor es pasar desapercibido y no despuntar en nada.

    ResponElimina
  2. Conec a aquest autor -i no només del dinosaure- té contes molt bons

    ResponElimina
  3. Aixó Miquel m'ho deia el meu pare quan vaig anar a la mili, ni desl de davantg ni els del darrere. Però, ai las! a la mili, jo era el de las gafas....

    ResponElimina
  4. Loreto Monterroso vindria a ser un germà bessó de Pere Calders, la fe y las montañas en el blog en castellà va per les cinc mil visites...

    ResponElimina