Començ de dir que hi ha dues menes de cristians, o dels qui professen qualsevol religió o ideología, els que ens recorden alló de qui no està amb mi està contra mi, i és un pecador que mereix ser castigat, o els qui creuen que qui no està contra ells, està amb ells. No cal dir en quin bàndol està ubicat Monseñor Rouco Varela, no ja per les seves paraules en el funeral d'Adolfo Suárez, sinó en general per tota la seva trajectoria i comportament al capdavant de l'Esglesia espanyola, que afortunadament deixa o li fan deixar. Personatges com Rouco Varela donen valor a les paraules de Nietzsche.... i fan  un flac favor a l'Esglesia que tant indignament gent com ell pretèn representar.

Dit això, hi ha una cosa que ja des de jove sóc incapaç d'entendre, i segueixo sense aconseguir-ho amb el pas dels anys. El que no entenc és que algú amb un mínim de lucidesa, de coneixements, de cultura, sigui capaç de creure en algun déu dels molts que tenim, de creure en algun déu i el que comporta en el cas dels cristians, de la resurrecció, el cel, el purgatori o l'infern, sense entrar ja en la fabula de la santíssima Trinitat, la virginitat de Maria i tota la Bíblia en vers. Sincerament sóc incapaç d'entendre-ho, deu ser que sóc un home de poca fe, o de cap fe.