Estimat Lluís, avui a les sis del matí i a travès de Nació digital m'he assabentat de la teva mort, ha estat un cop dur, per inesperat, no en sabia res de la teva malaltia, ja saps que les nostres trobades eren esporàdiques i feia ben bé un any llarg que no en sabiem res l'un de l'altre. Com cada diumenge he anat a esmorzar amb el pare i després he anat al Tanatori, he vist el taüt embolcallat amb una estelada i una foto teva de no fa massa, com ha de ser; saps Lluís, he parlat una bona estona amb la teva dona que m'ho ha explicat tot i se m'ha oblidat acompanyar-la en el sentiment. Cony Lluís, és que això no es fa.
No cal que glosi la teva figura, ho fan aquí i ho vaig fer tambè jo al seu dia. El que si vull, es deixar aquest poema teu, del recull de poemes 'des de la intimitat'


Poema pel record

Paraula a paraula
construeixo el vers.
Vers a vers
construeixo el poema.
Un poema per a tu.
Quan el llegeixis
jo ja seré lluny
però et quedarà el poema
fet vers a vers,
paraula a paraula,
pensant en tu.
Jo ja seré lluny
però molt a prop 
hi tindràs el poema.
Llegeix-lo
i recorda'm.

 *

Et recordarem Lluís, i, saps... no he anat a votar avui, ni tan sols en blanc, i no tenia gens clar fer-ho si es cel·lebra la consulta el 9-N, però aquest dia LLuís hi aniré per tu, i ja sé que haig de votar. Pots comptar-hi.