Encara que els costi de reconèixer als altres, una de les virtuts del procés sobiranista iniciat a Catalunya és que es fa des de l'estricta actitud democràtica i de manera pacífica. Aquí no hi ha violència ni crispació, ni ara ni abans, quan altres si empraven la violència que prou bé els hi va anar pels seus interessos. No dic jo, és un fet, una actitud que entén el món sencer i possiblement sigui una de les bases per assolir els objectius de país. 

Sembla evident que la crispació no interessa als independentistes i si, en canvi, als que desitgen que el procés català no arribi a port, atès sabem que democràticament tenen les de perdre, estan disposats a fer el que sigui a practicar el joc brut que faci falta per deslegitimar el projecte. Des del començament del proces estan intentant dividir la societat catalana en funció de l'origen de cadascú i agitant el fantasma d'una " fractura social " que no existeix més enllà de la seva ceguesa mental. 

Estan intentant sembrar la llavor de l'enfrontament físic i buscar l'altercat al carrer, que és el que consideren que seria letal per al moviment sobiranista, i no van desencaminats en intentar aconseguir-hi, d'ací la importància que té que els sectors independentistes no caiguin en la provocació. I no ajuda precisament l'agressió patida per Pere Navarro a la seva ciutat, condemnada per totes les forces polítiques però que ells o els qui l'aconsellen han de posar com a exemple d'aquesta inexistent crispació. 

Seria bo que aquests fets s'aclarissin com més aviat millor, encara que imagino que sobrepassat pels mateixos, ni Navarro ni els seus tenen cap interès a aclarir qui va ser l'agressora ni els motius reals que la varen dur a fer el que va fer. El que ha de quedar clar, és que aquest és un cas aïllat, i no confondre'l amb una situació generalitzada de crispació amb l'existència d'un creixent clima de convulsió social a Catalunya a ran del procés de separació d'Espanya, que, és el que ells voldrien que passes. 

Que el PSC s'apunti també a aquesta estratègia de crispació que fins ara era patrimoni del PP, Ciutadans i UPyD, no és bo, i palesa la incompetència del que en queda del Partir dels Socialistes de Catalunya començant pel seu màxim dirigent. Ens acusen de victimisme, quan ens queixem de fets concrets i no veig ni en PSC, PP, Ciutadans i per suposat UPyD, actuar de la mateixa manera quan es tracti de desacreditar els atacs que reben ciutadans del país per mostrar simbos independentistes o pronunciar-se democràticament a favor de la independència, o els insults i amenaces que diàriament són objecte el Govern i molts catalans anònims, a través de mitjans de la Caverna o les xarxes socials pel simple fet de ser-ho o per expressar-se en català. 

No cal donar exemples, atès n'hi ha dia sí dia també. Aquí se'ns diu nazis, antidemòcrates i més massa sovint, amb total impunitat i sense que ningú es molesti a aixecar la veu o la ploma per defensar-nos. La crispació només convé als qui veient perduda la situació des del punt de vista legal i democràtic, pretenen aconseguir els seus objectius que és impedir els nostres, a base de joc brut i a fe que ho fan a consciència, cada dia des de fronts diversos, i aquí caldria estar amatents, i sempre, des de la serenor democràtica no caure en les seves provocacions. Com a l'acudit d'en Ferreres, deu ser que encara no han sembrat prou jull (cizaña), i molt em temo que aixó anirà a més en els pròxims mesos.


Els qui impunement ens acusen de nazis, els convindria veure reportatges com aquest o molts altres que malauradament hi ha a la xarxa, haurien d'avergontir-se de la seva lleugeresa verborrèica en titllar-nos del que en cap manera som, l'horror..


..