He descovert una flagrant contradictio in terminis, un oximoron, o per no anar de fals erudit ni complicar les coses, una flagrant diferencia de pensament entre dues persones brillants, cadascuna en el seu camp.

Deia Paül Erdos: que quan un matemàtic no tenia prou imaginació sempre es podia dedicar a escriure poesia o jugar a escacs, considerant que el matemàtic tenia el màxim estat de consciencia de la capacitat d'imaginar i crear d'una persona mitjançant els números.

Deia Joan Fuster: Els matemàtics són una mena de poetes fraudulents que, de fet, intenten l'ùnica poesia possible.

Un dels dos anava errat, o potser ambdós... Ho comento ara que del 14 al 20 s'està celebrant la setmana de la poesia a Barcelona, i de la que si no és per en Miquel, ni me n'assabento.