ELS ESPANYOLS I L'ADKINTUWE

La prova què sens dubte més interessava Amalfitano, es titulava: Es fill de dona araucana, i començava de la següent manera:

”A l’arribada dels espanyols, els araucans establiren dos conductes de comunicacions des de Santiago: la telepatia i el adkintuwe. Lautaro per les seves rellevants condicions telepàtiques, sent encara un nen, fou portat al nord amb sa mare, per posar-lo al servei dels espanyols. Fou d’aquesta forma com Lautaro contribuí a la derrota dels espanyols. Com els telèpates podien ser eliminats i tallades les comunicacions es creà l’adkintuwe. Només després de l’any 1700 s’adonaren els espanyols de l’enviament de missatges per mitjà del moviment de les branques. Estaven desconcertats pel fet que els araucans sabien tot el que passava en la ciutat Concepción. Encara que aconseguiren descobrir el adkintuwe, mai aconseguiren traduir-lo. De la telepatia no en sospitaren mai, atribuint-lo a “contacte amb el diable”, el que els comunicava les coses que passaven a Santiago. Des de la capital partien tres línies d’adkintuwe: una pels contraforts de la serralada dels Andes; una altra per la riba de la mar, i una tercera per la vall central. L’home primitiu desconeixia el llenguatge; es comunicava per emissions de la ment, com ho fan els animals i les plantes. Quan va recórrer als sons i als gests i als moviments de les mans per comunicar-se, que començà a perdre el do de la telepatia, que s’accentuà al tancar-se en les ciutats allunyant-se de la naturalesa. Encara que els araucans tenien dues classes d’escriptura, el Prom amb nusos fets amb cordes i l’Adentunemul escriptura en triangles, mai descuidaren la telecomunicació; ans al contrari, especialitzaren alguns Kügas les quals famílies foren repartides per tota la Amèrica, Illes del pacífic i extrem sud, perquè mai un enemic els agafes de sorpresa Mitjançant la telepatia es mantingueren sempre en contacte amb els emigrants de Xile que primer s’establiren al nord de la India, on foren anomenats aris, d’allí es dirigiren als camps de la primitiva germania ,per baixar després al Pelopones, des d’on viatjaven cap a Xile, pel camí tradicional cap la India i a través de l’Oceà Pacífic.”Acte seguit i sense que tingués res a veure-hi Kilapán deia: “Killenkusi” fou sacerdotessa Machi, sa filla Kinturay devia succeir-la en el seu càrrec o dedicar-se a l’espionatge, es decidí per aquest últim i l’amor per l’irlandès; li brindava aquesta oportunitat l’esperança d’arribar a tenir un fill que, com Lautaro i el mestís Alejo, es criaria entre els espanyols, i com ells un dia podria capitanejar els exèrcits dels qui desitjaven expulsar als conqueridors mes enllà del Maule, perquè la llei del Admapu prohibeix als araucans lluitar fora de Yekmonchi.

La seva esperança es feu realitat i en la primavera de l’any 1777, en el lloc anomenat Palpal, una dona araucana suportava dempeus els dolors del part, perquè la tradició deia que no pot néixer un fill fort d’una mare dèbil. El fill arribà i es convertí en l’alliberador de Xile."

Les notes a peu de pàgina deixaven ben clar, pern si encara no ho estava, la classe de vaixell en que s’havia embarcat Kilapán. La nota 55, Adkintuwe, deia. “els espanyols després de molts anys s’adonaren de la seva existència, però mai aconseguiren traduir-lo”. La 56 “Lautaro, so veloç (taros en grec significa veloç)” la 57 “Prom, paraula contracta del grec per Prometeo, Titán que robà l’escriptura als Déus, per donar-la als homes.” La 58 “Adentunemul, escriptura secreta composada de triangles” La 59 “Machi, endevinadora. Del verb grec mantis, que significa endevinar” La 60 “Primavera, la llei de l’Admapu ordenava que els fills fossin engendrats a l’estiu, quan tots els fruits estan madurs; d’aquesta manera neixen en la primavera quan la terra desperta amb tota la seva força, quan neixen tots els animals i les aus”.

Fragment de 2.666 de Roberto Bolaño.