Hi ha intervencions que escoltades poden semblar escasses de brillantor o de novetat i que llegides descobreixen grans troballes. La sobrietat gestual i emfàtica de Felip VI no va acompanyar tot el que hauria estat desitjable l'envergadura del seu discurs de proclamació. Perquè el nou Rei va fer exactament el pronunciament que ha de fer un cap de l'Estat d'una monarquia constitucional i parlamentària. No es podia esperar ... "Desconeix Mas que el Rei no pot pronunciar-se sobre els fonaments dogmàtics de la Constitució".
Aquestes i altres bestieses escriu a la Vanguardia un tal Zarzalejos, que de fet no se qui és ni m'he molestat a endegar-ho. Aquest senyor no ha entès res, lo qual el converteix en un idiota o en un pilota, o un comisionista, que si fa no fum. Que és això de què el Rei no pot pronunciar-se sobre els fonaments dogmàtics de la Constitució? No hi ha dogmes a la Constitució, només lleis a vegades imposades i sovint desfasades, i quan convé prou ràpidament la canvien, com quan el rescat que no va ser rescat però si ho va ser. P er cert, una constitució a la qual Alianza Popular, pare putatiu del Partit Popular no va votar, i José Maria Ansar tampoc.
El Sr.Zarzalejos disfressa les dificultats orals i per vocalitzar del nou Rei, i parla de "sobrietat gestual i emfàtica" per no dir que és incapaç com el seu pare de llegir amb un minin d'intel·ligibilitat un discurs que algú li ha escrit, que sona exactament com els que llegia el seu pare, la música és la mateixa i la lletra també, monocorde i antropomòrfica, només ha canviat el rapsode. Mas no va aplaudir el patètic, típic i tòpic discurs del nou Rei, faltaria més, aplaudir aquesta iteració vulgar sense cap contingut seriós seria com fotre-se'n, i el Sr. Mas, això si que ho te, és molt educat.
Un nou rei que en el seu ranci discurs parla de modernitat, i el diu disfressat de soldadet de plom del segle XIX. Mireu si és antic que el seu nom Felip sisé, s'escriu en números romans.
D'aquest rei no s'en pot esperar res de bo, ni tampoc de dolent, en ser amorf inodor, insipid i insabor, ni es notarà, i és que d'allí on no n'hi ha no en pot rajar, llastima que no estigui casat amb Maria Antonieta, encara que possiblement faci cas de les recomanacions de Jose Maria Ansar Lopes i es limiti a ser un florero.
En realidad no tengo ninguna ilusión por nada ni nadie.
ResponEliminaTodos se quejan pero todos los políticos viven a costa de este tipo, fins i tot els de esquerres..
Sí, un florero que pagarem a preu d'or
ResponEliminaLa Constitució és dogmàtica quan els hi conve, quan no els interesa canviar-la. A mi personalment em molesta que la facin servir per a persuadir les idees contràries d'un poble que reclama una consulta ja sigui monàrquica o d'independència per exemple.
ResponEliminaTens uns blogs molt bonics de fotografies pintures i dibuixos que encara no havia visitat.
Salut.
Miquel, d'aixó va la res política, de viure del cuentu.
ResponEliminasempre es poden llençar les flors i el florero al contenidor Loreto, cal nomès voluntat.
ResponEliminaGemma, la Constitució és com un kleenex i la fan servir segons els hi convé, ells que no la varen votar. Ja té nassos.
ResponElimina