Personatges de tots els àmbits de la societat catalana aniran explicant al diari ARA aquest estiu com van entrar en contacte amb el català com a llengua de cultura quan l'ensenyament oficial no oferia aquesta oportunitat. Els hi podeu explicar la vostra història: com vàreu aprendre a llegir... i escriure català quan l'escola no n'ensenyava? Quins van ser els vostres primers llibres i/o revistes?
La iniciativa és interessant i segur que en les històries que rebran els de l'ARA ni haurà de curioses o poc habituals. El meu cas crec que en seria un d'ells.
Quan tenia set anys els pares em varen apuntar a l'Acadèmia del Sr. Vall, al carrer Las Paces a Sabadell. Del senyor Vall ja n'he parlat en alguna ocasió, però ara no és aquest el tema. En aquella acadèmia els deures i la lectura es feien en castellà, però les converses amb el Sr. Vall, la senyoreta Valentina, o les senyoretes Maria i Elena eren en català, i els alumnes entre nosaltres parlàvem també en català que era la llengua que es parlava a les cases dels qui érem catalans.
A onze anys vaig anar a una altra acadèmia per fer el batxillerat, l'Acadèmia Caldes, al carrer Josep Renom, on ara hi ha un parvulari. Aquí, òbviament els llibres eren en castellà, i les classes depenia del professor alguns les feien en castellà i altres en català. DEl Sr. Caldes que era un gran matemàtic, (era capaç de multiplicar tres xifres per tres xifres de memòria i donar el resultat correcte), els dissabtes al matí que abans també hi havia classes (de 8 a 12 crec recordar) mig d'amagatotis ens donava classes de català i ens recomanava també llibres, encara que en general amb 11/12 anys nosaltres no estàvem per la labor, recordo llegir Oliver Curwood, Julio Verne, Zane Grey i per casa si voltava alguna cosa d'Espriu, o les aventures d'en Massagran, encara que la lectura oficial era el TBO, o el Dicen i també Destino. No sé si hi havia després de la guerra en Patufet del qual el meu pare encara a vegades encara me'n parla.
Vaig tardar molt a llegir regularment en català, no va ser fins als 35 anys en trobar a casa dels pares, durant un trasllat, un exemplar original d'Incerta Glòria de Joan Sales, i ja m'hi vaig enganxar i instal·lar fins al punt que ara em passa que em costa de llegir en castellà.
Aquest és el meu cas, no l'enviaré als de l'Ara, però si m'abelleix explicar-vos-ho als qui passeu sovint per aquí i que també deveu tenir la vostra a dir sobre com vàreu aprendre català quan no s'ensenyava a l'Escola.
Mi padre hablaba italiano y mi madre castellano. Todo lo he hecho en castellano menos Pedagogía, que me costó mucho . Me defiendo mal en catalán, muchas faltas, que es lo que más me fastidia. Aunque lo leo, sobre todo si es poesía, porque la poesía es intraducible, y lo hablo siempre con quien lo habla. Por cierto con mi hijo, con mi nuera y con mi nieto si lo hablo sistematicamente. Salut
A casa la meva mare tenia algun llibret en català, Folch i Torras, El trobador català... Després vaig anar fent algun curset, d'aquells de l'Òmnium, a la parròquia, i em vaig treure un títol quan gairebé ningú no en tenia, a l'escola.
Crec que l'escric i el llegeixo millor que molta gent que l'ha fet a escola 'normalitzat',o sigui, que de vegades les dificultats esperonen.
En aquest tema dels idiomes, com en tot, hi ha gent que té més facilitat que una altra, ho he anat comprovant amb els anys, sobretot pel que fa als d'origen castellà que no el van fer a l'escola.
Júlia: Ers de las pocas personas que yo he leído, que saben poner las palabras justas. Siempre , en tu poesía, hay algún término (extraño para mi), que encaja perfectamente en lo que nos estás diciendo. Abro tu libro "Indrets i camins", al voleo; Aquelles estius es la poesía; la empiezo a leer; "Estols " de fades....A eso me refiero, la palabra "estols" no es una palabra popular, conocida, a boca de todo el mundo, y sin embargo cuadra a la perfección con lo que nos explicas. Un abrazo.. Salut
Sobrevivir a una glaciación
-
¿Podríamos sobrevivir a una glaciación como hicieron nuestros antepasados
prehistóricos?
Anna Om/Shutterstock Cristina de Juana Ortín, *UNIR - Universidad ...
El caminante romántico
-
*Dos hombres contemplando la luna, 1819 (atribuido a *August Heinrich)
*Der Wanderer* es el caminante romántico. Es un icono, un lugar común del
roma...
«Los niños de Palestina», de Ghassan Kanafani
-
Versión de Juan Carlos Villavicencio'¡La parra está floreciendo, prima!¡La
parra está floreciendo!'Emprendí el paso hacia la puertadonde Umm Saad
estaba in...
Postals de Sant Jordi
-
Ahir vaig tornar a viure el Sant Jordi, la feta més bonica de l'any, als
carrers de Barcelona. Més de dotze hores anant d'un lloc a l'altre,
saludant ami...
Aquel que lancea al dragón me dio la espalda
-
Me importa un pito que el personaje que lancea al dragón me haya vuelto la
espalda. Lo bueno de que alguien te vuelva la espalda, sea animal
fantástic...
Bruixeria i etiologia social del mal
-
Una de les fotografies que E.E. Evans-Pritchard va fer
entre els azande al seu treball de camp entre 1926 i 1930
Nota enviada als estudiants d'Antropolog...
Día internacional del garrulo usando IA
-
Ya existen suficientes engendros creados con inteligencia artificial
generativa para llenar quinientos museos del horror. Los IA-Bro ya pueden
empezar a ll...
Tres espíritus
-
Todo apuntaba a que eran tres espíritus del bosque. Es lo que pensaban los
lugareños; que se había materializado en un grupo de árboles a medio camino
d...
PERFECT DAYS - WIM WENDERS
-
¿Cuántas veces has pensado ?
¡Vaya asco de trabajo, de día... de vida!
Os presento la historia de un hombre...
¡Que consigue hacer de l...
28 septiembre. Domingo
-
* "Fuimos en tren hasta lo de Illera. Es un cazadero hermoso con una ladera
muy áspera, llena de jaras y tomillos, y un chaparral arriba, en el páramo.
...
BARCELONA Y EL TIEMPO
-
Nací en esta callejuela de la foto. Entonces se llamaba Virgen del Pilar y
hoy los nuevos tiempos la llaman Mare de Déu del Pilar. Y este soy yo,
mirando...
Lombard, Dixon, ¿podemos elegir el destino?
-
*-N*o te molestes. - Le dijo *Ava Gardner*, que se había encendido un
cigarrillo en un descanso de un rodaje duro. Competidoras en la gran
pantalla por ...
Tarot de Folgueroles V_ El Hierofanta
-
La promesa és que morirem sense saber
ni on, ni quan. La mort ha recollit
el poeta el dia tretze, sense ni dir:
*Me’n vaig. Jo escrivia al Tarot,*
poesia,...
Empezando
-
Y después de estas dos anteriores entradas que proceden de mi otro blog, y
que quizás puedan valer para que aquellos que las quieran leer, logren
percibir...
-
*Por un final feliz…*
A pesar de la política y la hostilidad imperante, incluso a pesar de los
bombardeos y las tragedias que nos oprimen el alma, ...
FERRETERIA VITAL
-
*Hola a todos.*
*Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.*
*Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las
pestañas, y...
Amor y algo más
-
La primera dimisión por amor en la historia de España puede producirse en
los próximos días. Ayer empezó a cuajar la impresión de que Pedro Sánchez
va en s...
La inseguridad física que acompleja a Miguel Herrán
-
Nacido en Málaga, Miguel Herrán con 27 años ha tenido una vida actoral muy
destacable. Su aterrizaje a la industria de la interpretación fue forma
fortui...
3 Comentaris
Mi padre hablaba italiano y mi madre castellano.
ResponEliminaTodo lo he hecho en castellano menos Pedagogía, que me costó mucho .
Me defiendo mal en catalán, muchas faltas, que es lo que más me fastidia. Aunque lo leo, sobre todo si es poesía, porque la poesía es intraducible, y lo hablo siempre con quien lo habla.
Por cierto con mi hijo, con mi nuera y con mi nieto si lo hablo sistematicamente.
Salut
A casa la meva mare tenia algun llibret en català, Folch i Torras, El trobador català... Després vaig anar fent algun curset, d'aquells de l'Òmnium, a la parròquia, i em vaig treure un títol quan gairebé ningú no en tenia, a l'escola.
ResponEliminaCrec que l'escric i el llegeixo millor que molta gent que l'ha fet a escola 'normalitzat',o sigui, que de vegades les dificultats esperonen.
En aquest tema dels idiomes, com en tot, hi ha gent que té més facilitat que una altra, ho he anat comprovant amb els anys, sobretot pel que fa als d'origen castellà que no el van fer a l'escola.
Júlia:
ResponEliminaErs de las pocas personas que yo he leído, que saben poner las palabras justas.
Siempre , en tu poesía, hay algún término (extraño para mi), que encaja perfectamente en lo que nos estás diciendo.
Abro tu libro "Indrets i camins", al voleo; Aquelles estius es la poesía; la empiezo a leer; "Estols " de fades....A eso me refiero, la palabra "estols" no es una palabra popular, conocida, a boca de todo el mundo, y sin embargo cuadra a la perfección con lo que nos explicas.
Un abrazo..
Salut