El 18 de setembre del 1714 el General Moragues s'acollí a la capitulació de la fortalesa de Cardona i es va tornar a retirar amb la seva família a les seves possessions de Sort. Al cap de poc fou reclamat pel capità general a Barcelona, on se li... requisà la documentació i se li posà vigilància. Tement un arrest per conspiració, intentà embarcar-se cap a Mallorca, que encara estava lliure de l'ocupació borbònica. Amagat a Montjuïc fou traït quan intentava fugir i pres a Barcelona el 22 de març de 1715. Posteriorment seria jutjat en un procés sumaríssim i torturat i executat el dia 27 del mateix mes de març de 1715.
El general Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip van ser executats de manera infamant el 27 de març del 1715. Al general Moragues no se li reconegueren els honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat, per tal de complir la triple condemna de mort que rebé. El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal de Mar, amb una inscripció en llatí que deia:

«"Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia." »

 
Malgrat les súpliques de la seva vídua, el cap no es va retirar del Portal de Mar fins al cap de dotze anys.

Moragués és un d'aquells patriotes oblidats dels fets del 1714, on tot el mèrit se'l va emportar el llangonissagoitia de Rafel de Casanova. I no té sort el General amb el seu cap: en una  bretolada d'uns aficionats alemanys mentre celebraven la victòria de la seva selecció ahir dimarts a la nit davant el Brasil en les semifinals del Mundial, varen arrencar el seu bust de la pilastre on resideix, i més tard el deixaren abandonat al mig del carrer. El propietari d'un bar, després de tancar-lo, va veure el bust que els aficionats l'havien portat fins a l'establiment i el va guardar al magatzem amb la intenció d'avisar de la troballa aquest matí.


Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

7 comentaris

  1. Unos cardan la lana y otros llevan la fama.

    ResponElimina
  2. "Señor mío: Aunque es verdad lo que han informado a V.M., que pocos habrán tan informados como yo de la fortuna, circunstancias y desgracia del general José Moragues, con todo, como son tan dolorosas las circunstancias, a poderme negar el dar la relación que me pide, lo haría; pero ya que es forzoso el obedecer, le diré a V.M.
    Don José Moragues era vecino del lugar de San Hilario. Labrador de suficientes conveniencias, dueño de una casa y heredad en dicho término. Pasaba honradamente con lo que le daba el cultivo de sus tierras, su trabajo y su industria. Era hombre inclinado a las armas. Tenía parentesco con la familia de Regás de Alio [sic pro: Lliors] y con la de Roquer de Arbucias.
    (...) Ajustó después otro barco con un hombre de la Ribera, llamado Jacinto ... [sic] Éste dio parte al Gobierno, y el día 20 de marzo de 1715, que se iba a embarcar Moragues a la otra parte de Montjuïc, fue preso con otros tres. Luego formó proceso la Junta Superior de Gobierno y le fue hecha sentencia de muerte"
    Carta d'un informant anònim a
    Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)

    Fue soldado en Regimiento de las Reales Guardias Catalanas y dió "la casualidad" de que quien defendia a los Austrias perdieron, era un militar sobre todo "anti frances" que eran los que le tocaban la moral en su zona.

    "se sentenció a Moragas a ser arrastrado vivo por las calles con un caballo, a ser degollado, y hecho cuartos, puesta su cabeza en un jaula encima de la puerta del Mar con este rótulo: Iosephus Maragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus, tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus"

    "Ha sido grande el terror que aquellas sentencias han impreso en los corazones de los mas obstinados"
    Carta del "botifler" Gregori Matas
    informando al Ministro Manuel Vadillo

    La putada de ir a la guerra es que siempre hay alguno que pierde, que ademas, es quien cuenta la historia , Casanova era abogado y esos siempre ganan.
    Un saludo.

    P.D. No puedo comentar en tu blog en numerosas ocasiones, supongo que es problema mio, pero ¿te lo ha comentado alguien más?
    Un saludo

    ResponElimina
  3. La guerra la cuentan los que ganan , quise decir...

    ResponElimina
  4. pues no, Miquel (ya lo sabes) comenta cada dia. Yo que sé, el sábado me pusieron eso de la fibra óptica y hoy HE ESTADO TODO EL DIA SIN INTERNET, hasta ahora que he conseguido arreglarlo.

    ResponElimina
  5. Daniel, ya hablé en su dia del General Moragues y de Rafel de Casanova, de hecho en este escrito hay un enlace hacia el anterior.

    ResponElimina