LA DIAGNOSI D'STEINER - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
LA DIAGNOSI D'STEINER

LA DIAGNOSI D'STEINER

Share This

Els filòsofs, quan analitzen la història, en explicar-nos les seves teories sobre els canvis culturals, ometen sovint aquelles coses menors, que en principi no tenen cap importància, però a través de les quals si endevina el que determina el seu avenir. Això és el que són les cultures... i es veu en les creacions de l'home: l'arquitectura, la pintura, la literatura o la filosofia. Alguns han avisat, o millor dit, ens han dit que hem entrat de ple en la decadència com a societat, com a concepte etic i cultural de societat. Ho han advertit a temps però no se’ls ha volgut escoltar, de la putrefacció mental del conjunt de la nostra societat, de l’absurd consumista en que ens hem instal·lat. Ho han advertit a temps que aquesta banalització superficial de tota una societat era un indici clar de la seva decadència, palesa ja ara, quan poc hi ha a fer i el remei és difícil, per no dir impossible. Quan parlava al començament d’aquest article de les coses menors, insignificants, em referia a que l’avís, el missatge fa temps que hi era i ningú el volia veure. O és que no és un clar, un diàfan avís la degradació de la programació de la televisió, la pèrdua del propi llenguatge o el pobres resultats de la mainada a l’escola. L'obsessió gairebé general per viatjar quan més lluny millor, no importa on, l’important no és anar-hi, és explicar-ho a la tornada. L’aparentar en funció de cotxes grans, cases adossades, segones residencies, tota una ostentació banal i cara de mantenir. Aquesta obssessió de fer-se ric, de guanyar molts diners quan més aviat millor i de qualsevol manera. La pressa, pressa per acabar arrivant enlloc, sovint. Tot ha de ser a l'instant i ha de funcionar com un rel·lotgte, no hi ha temps per pair res, per fruir, per racionalitzar, per somiar, per l'anar fent sense pressa.
I és també un avís clar la desaparició dels referents culturals, absorbits per el diner fàcil de l’èxit mediàtic, o potser perquè en realitat ja no n’hi ha, o no els podem escoltar. Tot és superficial, innocu, sense contingut, és com aquests regals inútils que et fan, que el més bonic és l’embolcall, i el que hi ha dins no és gran cosa o simplement res, per no dir una merda.
Hem baixat fins a l’infern de la banalitat, de la superficialitat i hem perdut les referències, a banda de tot alló que representava la tradició dels grans. Estranya aquesta societat que menysté tradicions recents com si li fes vergonya, tot és ja antic, obsolet, amaguem-ho en un racó obscur de la memòria, no toca, no és prou modern. Priva alló que és instantani i si pot ser amb la llei del mínim esforç. El sacrifici, la constància, la tenacitat no son valorats ni molt menys es contemplen com a referència. Tot el nostre passat l’hem arxivat, el present es escadusser i el futur molt incert. Agonitza doncs la cultura de tota una societat immers en la seva decadència. Te raó Steiner en la seva diagnosi, Europa està malalta i decadent, amb crisi o sense.

2 comentaris:

  1. me quedo pasmao de los temas que tocas.
    Resulta que el 7 de julio me he matriculado en 2 º de Filosofía...¿ sabes cual optativa he cogido ? Pués filosofía Política...Aparte de Lógica que me interesa sobremanera.
    Salut

    ResponElimina
  2. és la meva asignatura pendent, estudiar Filosofía...., encara hi sóc a temps.

    ResponElimina

.