Vint-i-tres anys de mandat, una vida austera - diuen -. Tot per el país - diu -, una jubilació tranquil·la i el cap molt clar, conferències i xerrades i acudits dignes de Joan Capri. Llums i ombres però en conjunt un bagatge positiu (segons ell) d'aquest període de... Govern de Jordi Pujol i Soley. Enrere queda el peix al cove i altres pactes, un concert econòmic no demanat, encerts i errades en molt de temps de gestió d'un país, però sempre dins d'una aparentment absoluta honestedat.
La vida del nostre homes és - diuen - molt austera, però en nom seu, en el nom del pare, els fills no han estat a l'alçada, problemes amb la ITV i altres han conduït a l'hereu, l'Oriol a la renuncia de tots els seus càrrecs polítics (ja vaig avisar fa un parell d'anys que era un cadàver polític); el seu germà Jordi amb bosses amunt i avall cap Andorra i Suïssa i esportius a tot ritme, i segons explicava fa uns dies el diari el Mundo (i ningú de la familia ho ha desmentit), la senyora Marta Ferrusola i fills també anaren el 2010 a Suïssa a portar dinerons, uns tres milions d'euros de res - diuen els del digital madrileny -.
En el nom del pare, sempre presumptament, s'han comes moltes malvestats, la mare també (sembla) i ningú de la família desmenteix res, Camargue inclosa. Dempeus sota la bròfega tempesta, país fatal, país aimat, brama el pare mentre li falten dits per tapar tots els forats que ha aparegut en el seu vaixell. 
Entenc que no és aquest el final que ell s'esperava de la seva carrera política, però els fets són els fets, i encara que siguin presumptes, comença a haver-hi massa evidències evidents de que massa coses no s'han fet bé.
S'ha de dir però i és important remarcar-ho, que tots aquest fets s'han fet pel bé del país, tot per Catalunya! faltaria més.
I sap greu, el pare ha estat un home realment auster, i amb més o menys encert, durant tots aquests anys ha treballat i ha fet país i pel país aparentment tot el que ha pogut, a la seva manera, però ha fet, més no ha servit de res tota la seva trajectòria, tot el seu llegat ha queda tacat, esborronat per les malvestats que els fills han fet en el seu nom, en el nom del pare, (del que tan se n'omplien la boca)...., amb la seva connivència... o no!; el temps ho dirà.