Sempre respectuosos de les tradicions, els sionistes han volgut ensenyar al món com va ser l'èxode de la tribu d'Israel pel desert. Aquesta vegada els palestins el protagonitzen fugint en massa de les seves llars mentre l'exèrcit israelià es reserva el paper de plaga caient a ferro i... foc des del cel.  L'espectacle és tan impressionant que centenars d'israelians han sortit a gaudir com el que va a veure focs artificials: aquí hi ha la foto del periodista danès Allan Sorensen amb una multitud de colons asseguts en un turó de Sderot per muntar un cinema d'estiu i aplaudir la pluja de míssils sobre la franja de Gaza. En primer pla, a baix, a l'esquerra, una jove somrient fa l'ullet i aixeca el polze en un obscè gest de goig i de triomf. És la cara de l'instant, de la obscenitat i l'horror.

Dels milers de fotos amb que la premsa occidental ha intentat dissimular aquesta matança, cap és tan reveladora, tan subtil, precisa i miserable. Més enllà dels nens rebentats, de les llars esventrades, la carn oberta en dos i els centenars de famílies desfetes, aquest improvisat cine d'estiu fet d'explosions i sang en directe exhibeix tota la baixesa i la immundícia criminal de l'Estat israelià, així com la dels corifeus que qualifiquen aquesta massacre com "una escalada de violència en l'interminable conflicte de l'Orient Mitjà" i fins i tot, ja en pla regals de noces, "com un intercanvi de coets". Ja fa molts anys que a aquest mal anomenat conflicte li van caure les caretes (la careta de la religió, de la raça, i fins i tot les de la rancúnia i les de l'odi) per mostrar-se al món tal com és, en obscenitat plena i impune: un lladronici flagrant, una violació periòdica i constant del dret internacional, una hecatombe disfressada de matrimoni a la força.

Com diu el doctor Norman Filkenstein, jueu novaiorquès i un dels més ferms i assenyats opositors a la infame política exterior d'Israel, no cal remuntar-se al Gènesi per explicar en dues paraules les arrels de l'enfrontament: robatori i ocupació. En un vídeo justament cèlebre, Filkenstein respon a una jove hebrea que intenta emmordassar-lo amb el record de l'Holocaust: precisament perquè els seus pares van combatre en l'aixecament del gueto de Varsòvia, perquè molts dels seus familiars van acabar en els forns de Auschwtiz, precisament per respecte a seva memòria, cal estar amb les víctimes. És a dir, amb Palestina. "No hi ha res més intolerable que utilitzar la monstruositat de l'Holocaust per justificar la barbàrie que Israel comet avui en dia-diu Filkenstein a la sionista ploranera-, i si tinguessis un cor dins teu, ara estaries plorant la tragèdia del poble palestí".




Les cancerígenes fronteres de l'Estat d'Israel, que creixen any rere any, apropiant-se de terres i recursos segons va augmentant l'avarícia i el nombre de colons, i la injustícia d'una població civil sotmesa a abusos constants, a tortures, interrogatoris i brutalitats sense conte, recorden els temps en què els jueus eren humiliats, tancats, perseguits i finalment expulsats de les seves llars i llançats al desterrament. De fet, la resposta israeliana de bombardejar la franja de Gaza en represàlia per l'assassinat de tres nens innocents recorda irònicament l'Europa dels pogroms, l'incendi dels calls quan un nen cristià desapareixia i s'atribuïa la seva mort als perversos ritus hebreus. Llavors es deia que els jueus eren poc menys que animals capaços de menjar-se als nens vius; avui els sionistes acèrrims ens asseguren que els terroristes d'Hamàs són tan despietats com per utilitzar els seus fills com a màrtirs. Tan salvatges i inhumans que els obliguen a matar-los des del cel ia celebrar cada mort amb vi blanc del Golan.

David Torres - publico.es
vist al bloc: Arrezafe