LA VERITABLE HISTÒRIA OCULTA DE GAZA




Considerat com un dels millors experts occidentals en el món islàmic, Robert Fisk ha estat responsable de la divulgació de les massacres de la guerra civil algeriana, dels assassinats massius de Saddam Hussein, de les represàlies israelianes a la Intifada palestina i de les repercussions de les activitats(bèl·liques... i polítiques) del govern dels Estats Units a l'Afganistan i a l'Iraq. Ha entrevistat en profunditat (i és dels pocs periodistes occidentals i fins i tot del món) a Osama bin Laden, el cap d'Al-Qaida, protagonista de sagnants atemptats arreu del món (entre els més coneguts, a Nova York, l'11 de setembre del 2001 i a Madrid, l'11 de març del 2004). Fisk ha defensat sempre la causa palestina, prenent posició per la pau a l'Orient Mitjà i l'entesa entre els països de la zona, fins i tot Israel. Per això ha estat molt discutit tant per companys de la premsa com per part de gairebé tots els governs implicats en el conflicte de l'Orient Mitjà.

En aquestes declaracions a the Independent: "La verdadera historia oculta de Gaza que los israelíes no están contando esta semana", rebla en el clau del problema a Gaza: Ni coets de Hamás ni amenaça yihadista global: la clau es la possessió de la terra palestina.

"OK, así pues hasta esta tarde [al 9 de julio de 2014] el balance... de dos jornadas de intercambio letal se eleva a 40-0 a favor de Israel [Nota Dscntxt: al 16 de julio las cifras se elevaban a 205 palestinos muertos más cuatro niños que jugaban a futbol en la playa ametrallados por una patrullera israelí]. Veamos ahora la historia de Gaza que no oirá contar a nadie en las próximas horas.

Se trata de la tierra. Los israelíes de Sderot sufren el fuego de cohetes lanzados por los palestinos de Gaza y ahora los palestinos están recibiendo su merecido. Claro. Pero, un momento: ¿cómo es que todos esos palestinos —millón y medio en total— han acabado hacinados en Gaza? Bueno, pues resulta que sus familias vivieron una vez en lo que ahora se llama Israel. Y que fueron expulsados —o huyeron para salvar la vida— cuando se creó el Estado de Israel.

Y resulta también que —se aconseja aquí tomar aire con una profunda inspiración— las personas que vivían en Sderot a principios de 1948 no eran israelíes sino árabes palestinos. Su aldea se llamaba Huj. Tampoco eran enemigos de Israel. Dos años antes, esos mismos árabes habían escondido del ejército británico a combatientes de la Haganah judía. Sin embargo, cuando el 31 de mayo de 1948 el ejército israelí se plantó en Huj expulsó a todos los habitantes árabes de la población, ¡a la Franja de Gaza! Y se convirtieron en refugiados. David Ben Gurion (el primer Primer Ministro de Israel) lo llamó una "acción injusta e injustificada". Una pena. A los palestinos de Huj nunca se les permitió regresar a sus hogares.

Y hoy, más de 6.000 descendientes de los palestinos de Huj —ahora Sederot— viven en la misérrima Gaza entre los "terroristas" que Israel proclama querer destruir y que disparan cohetes contra lo que otrora fue Huj. Interesante historia.

Y lo mismo cabe decir por lo que respecta al derecho de autodefensa de Israel. Lo hemos vuelto a oír hoy mismo. ¿Qué pasaría si los ciudadanos de Londres fueran bombardeados como lo son los ciudadanos israelíes? ¿Acaso no devolverían el golpe? Bueno, sí, pero los británicos no tenemos a más de un millón de antiguos habitantes del Reino Unido encerrados en campos de refugiados en unos pocos kilómetros cuadrados alrededor de Hastings.

La última vez que se utilizó este argumento falaz fue en 2008, cuando Israel invadió Gaza y mató al menos a 1.100 palestinos (tipo de cambio: 1.100 contra 13). ¿Qué pasaría si a Dublín la atacaran con cohetes?, preguntó entonces el embajador de Israel. Ahora bien, en la década de 1970 la ciudad británica de Crossmaglen, en Irlanda del Norte, sufrió el ataque de cohetes lanzados desde la República de Irlanda pero no por ello la RAF se vengó bombardeando Dublín y matando a mujeres y niños irlandeses. En Canadá, en 2008, los partidarios de Israel blandieron el mismo argumento falaz. ¿Qué pasaría si a la gente de Vancouver o Toronto o Montreal la atacasen con cohetes disparados desde sus propios suburbios? ¿Cómo se sentirían? Sin embargo, los canadienses no han empujado a campos de refugiados a los habitantes originales del territorio canadiense.

Y ahora vámonos a Cisjordania. Al principio Benjamin Netanyahu dijo que no podía hablar con el "Presidente" palestino Mahmoud Abbas porque no representaba también a Hamas. Luego, cuando Abbas formó un gobierno de unidad [con Hamas], Netanyahu dijo que no podía hablar con Abbas porque se había aliado con la "terrorista" Hamas. Ahora dice que sólo se puede hablar con Abbas si rompe con Hamas, aunque si lo hace dejará de representar a Hamas.

Mientras tanto, el gran filósofo israelí de izquierdas Uri Avnery —90 años de edad y por fortuna tan recio como siempre—, ha llamado la atención sobre la última obsesión de su país: el peligro de que Isis lance un asalto hacia el oeste desde su “califato” sirio-irakí y llegue hasta la ribera oriental del río Jordán.

"Y Netanyahu dijo", según Avnery, que "si no son detenidos por una guarnición israelí permanente estacionada allí (en el río Jordán), llegarán hasta las mismas puertas de Tel Aviv". La verdad, por supuesto, es que la aviación israelí aplastaría a Isis en el mismo instante en que osara cruzar la frontera con Jordania desde Irak o Siria.

La importancia de eso, sin embargo, es que si Israel mantiene su ejército en el Jordán (para proteger a Israel de Isis), un futuro Estado "Palestino" no tendrá fronteras y será un enclave dentro de Israel rodeado por todas partes por territorio controlado por los israelíes.

"Igual que un bantustán sudafricano", dice Avnery. En otras palabras, jamás existirá un Estado palestino "viable". Después de todo, ¿acaso no es Isis lo mismo que Hamas? Por supuesto que no.

Pero no es eso lo que le oímos decir a Mark Regev, portavoz de Netanyahu. No, lo que le dijo a Al Jazeera fue que Hamas era "una organización terrorista extremista no muy diferente de Isis en Irak, Hezbollah en el Líbano, Boko Haram ..." Basura. Hezbolá es una milicia chií que en Siria combate a muerte contra los musulmanes sunitas de Isis. Y Boko Haram —a miles de kilómetros de Israel— no es una amenaza para Tel Aviv.

Pero usted ya ha captado el concepto. Los palestinos de Gaza —y, por favor, olviden para siempre a los 6.000 palestinos cuyas familias son oriundas de Sederot— están aliados con las decenas de miles de islamistas que amenazan a Maliki en Bagdad, a Assad de Damasco o al presidente Goodluck Jonathan en Abuja. Más interesante aún: si Isis se dirige hacia las lindes de Cisjordania, ¿por qué el gobierno israelí sigue construyendo allí colonias para los civiles israelíes de forma ilegal y en tierras árabes?

Todo esto no tiene que ver solamente con el vil asesinato de tres israelíes en la Cisjordania ocupada o con el vil asesinato de un palestino en la Jerusalén Este ocupada. Tampoco con la detención de numerosos militantes y políticos de Hamas en Cisjordania. Tampoco con los cohetes. Como de costumbre, el meollo del asunto es la tierra."


a The Independent, 9 de juliol 2014
del blog: descontexto.

9 comentaris:

  1. Y es así, sin mas preámbulos.
    salut

    ResponElimina
  2. Em sap greu però és pura especulació que no se sustenta en res més que la pròpia visió de Robert Fisk. Es podria acceptar que el que afirma és en la ment d'alguns grups i dirigents de la dreta israeliana (que no s'ha de confondre amb jueva: parlo cara a cara amb jueus cada dia i sé el que pensen del conflicte).

    La manipulació periodística és brutal: circulen fotografies d'altres èpoques i llocs; suposats vídeos de CNN+... que va tancar el 2010!

    Tots els atacs de l'exèrcit israelià (i no hi ha cap exèrcit que em caigui bé) són avisats prèviament perquè els civils no es vegin afectats, però Hamas els obliga a convertir-se en escuts humans.

    És absurd parlar dels palestins com a únics habitants d'això que se li ha dit Palestina i que mai ha existit més enllà de ser una demarcació administrativa de tots els colonitzadors que han passat per aquesta terra. Des que Roma va destruir el 2n Temple (70 dC) l'antic Israel va ser ocupat per Bizantins, àrabs (califat), l'Imperi Turc i l'Imperi Britànic, i mai hi ha deixat d'haver jueus. Per què només els palestins n'han de ser amos legítims? Per la proporció? I parlant de proporcions, són més morts els d'un costat que els de l'altra? I els míssils ho són només els que es llancen des del costat israelià? Els més de 8.000 míssils llançats per Hamas són focs artificials? Si no hi ha morts israelians és perquè el sistema de defensa permet destruir-los abans no toquin a terra. I la por?

    Aquesta no és una lluita entre palestins i israelians, sinó entre Hamas i Israel. A la zona controlada per l'ANP i Mahmud Abbàs no hi ha aquests problemes. Per què serà?

    La frontera entre Gaza i Israel és oberta i no s'han tallat en cap moment els subministraments habituals de petroli, menjar i medicaments que provenen del mateix Israel

    Deixo un article només per contrastar:

    www.elimparcial.es/noticia/139872/opinion/Hamas-en-su-propia-trampa.html

    I dit tot això, des del coneixement que em dóna haver fet filologia semítica, amb història de l'Islam inclosa, des del respecte més absolut per la llibertat i la justícia per a qualsevol poble, desitjo que els palestins (no Hamas) puguin governar-se a la seva terra. Minvada en alguns casos pels assentaments il·legals dels colons, però minvada sobretot pels propis països àrabs. Arran de la Declaració Balfour (1917) l'any 1922 es va partir el Mandat Britànic de Palestina en dos (amb alguns retocs poblacionals): l'esquerra del Jordà per als jueus; la dreta per als àrabs musulmans. L'esquerra es convertí en l'estat d'Israel i la dreta en Jordània: el país dels "palestins". Els actuals palestins són en el seu origen la part més pobra de la població que es van treure de sobre els jordans.

    Preguntem-nos qui no vol la pau a Gaza i qui en treu benefici. Preguntem-nos per què no hi ha cap país àrab que surti en defensa de Gaza. Doncs perquè ningú vol enfrontar-se a Hamas i el seu valedor, Iran.

    I mentrestant pateix la població palestina de Gaza i, que no ho dubti ningú, la israeliana.

    ResponElimina
  3. el poble de Palestina no és Hamas Enric, i aquí no hi ha bons, nomes dolents, però l'Estat d'Israel és genocida i es comporta igual com els nazis amb ells, i això que encara es con tenen una mica malgrat la connivència de ñla resta de països en les seves atrocitats. De moment van 209 morts a 4 i això és indefensable des de qualsevol punt de vista.
    A més és una guerra que Israel no podrà guanyar mai, i això haurien d3e saber-ho, aquest estat d'Israel ha estat un error des del primer moment i la seva persistència ha costat i costarà massa sang innocent, tot plegat per acabar acabant en no res, i sinó al temps.

    ResponElimina
  4. Que els palestins no són Hamas és precisament el que dic en el meu comentari, Francesc. Em sembla que no m'has llegit amb atenció.

    Pel que fa a la resta del teu comentari, Francesc, em sap greu però utilitzes termes que estan totalment fora de qualsevol anàlisi històric i polític i que se sustenten en el prejudici. No veus (ni tu ni tants d'altres) cap atrocitat de part de Hamas i en canvi et creus les que mostren d'Israel. A més, insisteixes a comparar el nombre de morts (209 a 4) com si fos un partit de futbol.

    Una de les gran diferències entre el teu comentari i el meu és que jo defenso el poble palestí i tu et carregues els israelians. Visca l'equanimitat!

    Si hi ha ganes de llegir, un altre article per anar contrastant:

    http://blogs.diariovasco.com/eljukebox/2014/07/11/sistemico-antisemitismo/

    ResponElimina
  5. no sóc equànime, Enric, ningú ho és, i els israelians es carreguen ells solets no cal que me'ls carregui jo. I ELS MORTS NO ELS COMPTO com un partit de futbol, sinó com una mostra de vergonya D'aquests estat anorreador que és el d`ISRAEL, i no entrem en conductes antisemitismes que d`això ja se'n cuita fal·laçment Pilar Rahola, jo ho deixaria aquí Enric, no ens posarem d'acord, les postures són massa encontrades, PERÒ ELS FETS SÓN ELS FETS i els morts estan aquí potser no per comptar-los però si per tenir-los en compte...

    salut

    ResponElimina
  6. Ahora mismo tengo entre mis manos un libro que utilizaré en clase de Filosofía Política, se titula Filosofía Política y es de Mario Bunge. Es completamente actual, del 2009.
    " Cuando la seguridad nacional es un problema auténtico, la primera cosa honesta e inteligente que se ha de hacer es desvelar las causas del problema "; " Por ejemplo, el problema de seguridad crónico de Israel no se debe solamente a la política inepta de sus vecinos, sino también a la continuada ocupación ilegal de los territorios palestinos. La simple retirada de Israel de esa región resolvería la mitad de los problemas y la neutralidad estadounidense del conflicto, la otra mitad".
    " Una razón de que esto sea tan difícil de lograr es que los políticos de ambos bandos necesitan de los otros para conservar el poder. Otra razón todavía más importante es que EEUU usa a Israel para para guardar la puerta hacia los pozos petrolíferos vecinos"
    Pg 147. Ed Gedisa.

    ResponElimina
  7. Miquel, estic d'acord amb el que cites. Només faré una precisió. Quan parlem d'ocupació il·legal ens hem de referir només als assentament il·legals dels colons. Pel que fa a la creació de l'estat d'Israel, no és una ocupació il·legal. En el territori anomenat Palestina mai hi ha deixat d'haver població jueva, amb el mateix dret a aquella terra com els beduïns àrabs i cristians. Els anomeno així perquè el terme "palestí" per anomenar la població àrab d'aquest territori és d'invenció recent, més o menys paral·lela a la creació de l'estat d'Israel. Abans no hi havia palestins.

    ResponElimina
  8. Sí, deixem-ho, Francesc, perquè estem parlant de coses diferents. Només unes puntualitzacions.

    No he parlat d'antisemitisme. Ni tan sols hi pensava. Pressuposo que les persones intel·ligents no estan contra cap comunitat humana. És una altra cosa ben diferent. I la Rahola em fa angúnia.

    Els morts israelians també compten.

    "Els fets són els fets", dius. Ja m'agradaria a mi tenir la seguretat de conèixer "tots" els fets.

    ResponElimina
  9. un enllaç que m'has deixat parla de antisemitisme sistèmic Enric, molt recurrent en els defensor dels israelians, i el que no es pot defensar ÉS EL QUE ÉS INDEFENSABLE, precisament des de la intel·ligència:

    http://www.vilaweb.cat/noticia/4204336/20140717/israel-ordena-lexercit-invadir-gaza.html

    ResponElimina