El telegrama que acabava de rebre no acabava mai. Totes les meves pretensions i les meves insuficiències eren allà. Aquell defecte tot just sospitat per mi estava designat, proclamat. Quina penetració i quina minuciositat. Al cap de la interminable requisitòria, cap indici, cap empremta que permetés identificar el seu autor. Qui podria ser i per què aquesta pressa i aquest recurs insòlit? Se li han dit a algú les seves veritats amb semblant rigor? D'on va sorgir aquest justicier omniscient, aquest inquisidor que no m'atorga cap circumstància atenuant, ni tan sols la que se li reconeix al més ferotge dels botxins? També jo he pogut fallar, també jo tinc dret a alguna indulgència. Retrocedeixo davant l'inventari dels meus defectes, em sufoco, no puc suportar aquest desfilada de veritats... Maleït enviament! El faig miques, i em desperto ... 

E.M. Cioran